La gent de Llibertat.cat, que han canviat el seu web i han lliurat uns premis/reconeixements a trajectòries independentistes, tot amb motiu dels 5 anys del portal, crec que l'han encertat de ple en el guardó per a Toni Cucarella. I no és que la resta no en siguin mereixedors, que també. Toni Cucarella crec que no es mereix el premi com a valencià, ni com a valencià independentista, ni com a valencià resistent. Se'l mereix com a veí dels Països Catalans compromès, amb normalitat, en la lluita per la seva independència. I ho vull remarcar, perquè habitualment -gairebé m'atreviria a dir que sempre- l'essència patriòtica catalunyesa pensa, parla i reconeix la tasca d'algú de fora de la Catalunya estricta, sobretot si és del País Valencià, com una mena de superheroi que s'enfronta titànicament a totes les maleses del món i se l'entronitza com si fos alguna mena d'ésser d'una altra galàxia. Una manera de situar aquella part del país com una cosa a part, gairebé impossible, fet que justifica totes les renúncies i excuses sobre ritmes i altres galindaines. El Toni és, precisament, un militant de la causa nacional des de la normalitat/anormalitat que viu un país esquarterat per estats, comunitats autònomes, departaments i províncies que res tenen a veure amb els Països Catalans. I és des d'aquesta normalitat que cal encarar el dia a dia. Els seus dos darrers apunts al blog en són una mostra molt precisa, una referència fonamental. Enhorabona Toni.
Anònim |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 04:30h
Pot ser al País Valencià ens hem d'oblidar del passat i del marc referent de la Corona d'Aragó i per tant del marc dels països o territoris de l'Antiga Corona d'Aragó.
Per arribar a una majòria d'edat i adonar-nos que l'autonomia que ens cal, és la de Portugal en el nou marc europeu.
Ferran |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 03:52h
Al País Valencià estàn 'los otros' és a dir els imperialistes del PP espanyol i el mateix per l'altre costat al igual que els papagayos i les mones 'els imperialistes principatins del darrer segle'.
josep_blesa |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 00:23h
però és que aqueixa dèria no sols és patrimoni mental dels catalunyesos més tebis, sinó dels més abraonats.
El dia que descobrisquen que el catalanisme actual és el fill bord d'una Renaixença dinoucentista proespañolista i encaixista en el pensament intel·lectual de la formació d'un nacionalisme d'Estat colonitzant, començarem a estar tocar de la llibertat.
PS: el corol·lari és el tractament com aliè de tot allò que no hi passe entre els túnels de Vallvidrera i la mar.
... i els està bé. No cal preocupar-se de res més que del minúscul reducte on parlen de pàtria per referir-se a una franquícia vernàcula d'Espanya. CiU n'és el nom de la gestoria i la resta de propostes catalunyeses en són els escolanets. La força és al sud!
Per arribar a una majòria d'edat i adonar-nos que l'autonomia que ens cal, és la de Portugal en el nou marc europeu.
El dia que descobrisquen que el catalanisme actual és el fill bord d'una Renaixença dinoucentista proespañolista i encaixista en el pensament intel·lectual de la formació d'un nacionalisme d'Estat colonitzant, començarem a estar tocar de la llibertat.
PS: el corol·lari és el tractament com aliè de tot allò que no hi passe entre els túnels de Vallvidrera i la mar.