Joan Coscubiela ja pot estar ben content de la formosa collita electoral obtinguda per la coalició verd i roja, integrada per Iniciativa per Catalunya Verds i els comunistes d’Esquerra Unida i Alternativa, ambdós, per cert, successors i germans separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC (...)
Atès el resultat obtingut per l’aposta verda d’ICV –un cop més, un fracàs, ara sota la sigla d’EQUO, el gran què de l’opció adoptada per la coalició d’esquerres rau en haver apostat per un candidat clarament roig.
Efectivament, Joan Coscubiela va militar una bona colla d’anys al partit dels comunistes catalans, el PSUC. Quan la trencadissa produïda en 1981-82, va romandre com a independent, tot fent esforços per reunificar els germans separats.
Altre mèrit indiscutible d’en Coscubiela és el seu mandat de 8 anys com a secretari general de CCOO de Catalunya, tot substituint al seu líder històric José Luis López Bulla.
Aquesta aposta, doncs, roja, unida a un perfil de tribú proper als problemes concrets de la gent, no pas a les entelèquies dels bufanúvols, ha estat l’arquitectura que ha bastit el nou edifici electoral de l’esquerra d’esquerra. Una dada més, Coscubiela beu i viu del rigor programàtic del PSUC, un partit reformista, sòlidament arrelat, que no feia volar coloms. Cal afegir, per tant, al seu discurs, la màxima de no dir bestieses i d’esbossar els problemes tot aportant alternatives, com una de les principals contribucions, ara i aquí, que ha fet ICV + EUiA a un resultat bo, important, merescut, i del que jo, antic membre del PSUC, me n’alegro molt i molt.
http://twitter.com/perermerono
Pere Meroño
Salut i gràcies per l'espai ofert per poder-me expressar.
F.
Pere
avui en dia és millor un projecte que sigui viable amb els que pensin d'una manera no una altra que només és possible controlant a tota la població fins i tot els que no hi estiguin en contra passant-los per l'adreçador.