El fet de no tenir Estat o de tenir-ne un que esbiaixa les decisions en favor del seu centre sense tenir en compte paràmetres raonables és un llast important per a Catalunya.
Madrid és una illa al centre del massís interior que creix com un forat negre: per atracció de masses de recursos cap al seu interior amb el suport de l’aparell de l’Estat.
Inversions de tot tipus tenen el seu destí Madrid. L’Estat gasta en museus i teatres públics a la capital en un any el que no gasta a Barcelona en deu, per exemple.
El traçat de les infraestructures ferroviàries també serveix perquè el gran xuclador segueixi empassant-se matèria i diners.
L’aeroport de Barajas n’és un altre exemple: tal i com va fer públic
L’Estat juga amb les cartes marcades per afavorir el centre respecte la perifèria sense permetre que la lliure competència actuï tot impossibilitant que Barcelona pugui jugar en la gran lliga dels aeroports intercontinentals.
Avui el comitè d’Economia i Finances del Parlament Europeu ha aprovat l’informe anual sobre Política de Competència a
L’Estat espanyol farà poc cas de l’informe. Serveixi només per veure com les gasta l’Estat en discriminar uns territoris respecte uns altres. Els afavorits sempre són els mateixos.
Catalunya disposa d’un govern amb suport suficient ( i d’altres que si poden afegir). El que toca ja és ser valent i prendre una determinació.