- Zapatero va arribar al poder no per mèrits propis sinó per demèrits aliens. Amb aquesta tàctica és possible que arribi al capdavant d'un govern un perfecte inútil, tal com de fet ha passat. I ara Rajoy ha arribat al poder, de forma aclaparadora, no per mèrits propis sinó per demèrits aliens. I la roda continua girant.

- Els socialistes s'esperaven la patacada però no entrava en els seus càlculs que poguessin perdre Catalunya. El cop ha estat encara més dur del que s'imaginaven i fa molt difícil que Carme Chacón pugui optar a liderar el PSOE (d'aquí les llàgrimes vessades ahir a la nit?). Només guanyen a la província de Sevilla (gràcies a que s'hi presentava Alfonso Guerra, meravellem-nos del nivell) i a la província de Barcelona, però no a la ciutat (on guanya CiU). Per cert que a Badalona es produeix un fet curiós. En un any hi han guanyat CiU (eleccions al Parlament), el PP (municipals) i PSC (espanyoles).

-Encara no fa un any el PSC era el partit que més poder havia acumulat mai a Catalunya: Govern de la Generalitat, Diputacions  (Caixa Catalunya inclosa), tots els ajuntaments importants i un govern amic a Espanya. (En contrast, CiU tenia com a principal actiu l'Ajuntament de St. Cugat del Vallès). Ja s'ha vist el que han estat capaços de fer i pel bé del país val més que triguin molt a poder tornar a tocar res.

- El PP català no s'encomana del "tsunami blau" i malgrat la pujada ni tan sols iguala els 12 diputats de Josep Piqué. Estan en pitjor situació que el PP basc que tot i quedar com a quarta força (el PP català és tercer) si més no aconsegueix ser el partit més votat a Àlaba.

- Parlant de bascos, Amaiur aconsegueix ser la força més votada a Euskadi i aconsegueix un escó per Navarra on Geroa Bai conserva l'escó que havia tingut Nafarroa Bai. El PNB queda segòn a Euskadi mentre que els partits espanyols queden molt tocats i el govern de Patxi Lopez en entredit. Ja n'hi ha qui demana eleccions avençades al Parlament Basc.

- Compromís aconsegueix un escó i serà la veu del nacionalisme valencià (català?) al Congrés dels Diputats. Aquest partit ve a ser com una mena d'ICV o sigui que anem arreglats si hem d'esperar que el nacionalisme (catalanisme? valencianisme?) sigui una alternativa sòlida al País Valencià. Si més no, sembla que estan en millor situació que els balears, on el PSM perd la seva representació.

- On és el vot "indignat"? Pels resultats dels comicis sembla que es veu clar que  o era un moviment magnificat  o era tan heterogeni que s'ha repartit en diverses opcions. Inclós el PP? Potser, en tot cas qui l'ha patit és el PSOE.
Podem suposar que una part d'abstenció, vots nuls o blancs i vots a partits extra-parlamentaris (però no prou per a que deixin de ser-ho) surten de les acampades. Però també, asseguraria, el d'Izquierda Unida i el d'UPyD. Totes dues fomracions (C's també s'hi afegeix) a hores d'ara estan reclamant un canvi en el sistema electoral que permeti que tinguin una representació proporcional al nombre de vots obtinguts en el total de l'estat. Consideren injust que, posem per cas, Amaiur, pugui formar grup parlamentari tot tenint menys vots que ells. En altres paraules, aposten per la circumscripció única estatal, que va ser una de les primeres reclamacions de la Spanish Revolution. Ja al seu moment vaig dir que unes paperetes amb tres-cents cinquanta noms per partit era una cosa difícil de manegar. Si a més ho volen combinar, com proposen alguns, amb les llistes obertes la cosa és lògicament inviable. I tot plegat demostra tenir ben poca idea del que vol dir representar una ciscumpscripció electoral. Explicar-los un sistema basat en candidats uninominals i únics que representin i donin comptes al seu territori per afeblir el poder dels aparells dels partits els deu provocar curt-circuits neuronals.

Anem als partits catalans:

- ICV aconsegueix un gran resultat amb tres escons (ben lluny dels vuit que van aconseguir en temps del PSUC que dificilment tornaran). A banda del vot tradicional que fluctua entre ells i el PSC, els recollits per la crisi i per alguna part dels indignats, hi ha ajudat el candidat, Joan Coscubiela, una persona bregada en el sindicalisme i amb imatge seriosa que dóna el perfil més adient per al votant que busca aquest partit.  Molt més que d'altres que donaven un toc místic al seu ecologisme que els portaven a redistribuir les comissaries de policia segons els principis del feng shui o plantar avets nadalencs que s'il·luminaven a base de pedalar.

-CiU aconsegueix el triplet. En un any han fet girar el mitjó. Sembla ser que no s'acabaven de creure que havien quedat primers. Potser ni tan sols entrava en les seves previsions. I menys després de tot el desgast que han patit amb totes les protestes per les retallades i demés. És clar que tot és relatiu: ahir mateix vaig haver d'anar al vespre a l'hospital. El personal hi havia penjat fulls amb lemes anti-retallades, un d'ells deia "Si s'esperen molt de temps a que els atenguin no és culpa dels treballadors sinó de les retallades". Algú hi havia escrit amb bolígraf "I abans, per què era?". Doncs això.
Tanmateix la majoria absoluta del PP ja tanca les portes a qualsevol pacte i això vol dir que de pressió per aconseguir el pacte fiscal ( o concert econòmic o com li vulguin dir) en podran fer ben poca. Bé, de fet tant Rajoy com Rubalcaba ja n'havien dit que res de res. Doncs ara encara menys. I és que Espanya encara que volgués no s'ho pot permetre. Ara cal que CiU s'adoni del que Catalunya no es pot permetre i actuar en conseqüència.

- I si els setze escons convergents no poden pintar res al Congrés, què hi poden pintar els 3 d'ERC? Menys encara. De fet donat que els resultats dels partits catalans són sempre inoperants llevat que puguin aconseguir algun "peix al cove" cal llegir-los en clau catalana o en clau interna de partit. Aval per a CiU per la seva acció de govern i aval a la nova direcció d'ERC que permet aturar l'hemorràgia de vots que feia massa temps que durava (tot i que cal afegir que encara que mantinguin els tres escons han perdut més de quaranta mil vots respecte al 2008). Si això serveix per a que ERC sàpiga quines són les prioritats d'actuació que hauria de tenir un partit independentista (per exemple, no pactar amb partits que et volen fer la traveta per a governar a Catalunya) benvingut sigui. A més a més uns diputats a Madrid per poc fruit que puguin treure de la seva tasca sempre ajuden a sufragar despeses. Això sí, suposo que deuen ser conscients que no acabaran la legislatura: Que jo recordi des d'ERC es deia que el 2014 recuperaríem la independència.

- Cal afegir també que l'abstenció a Catalunya ha estat més alta que a la resta de llocs on ahir es feien eleccions. En part això deu ser perquè hi ha gent que no acostuma a votar a les eleccions espanyoles. També n'hi ha de vots nuls i blancs que s'han d'entendre des d'aquesta postura independentista.
He seguit poc la campanya electoral però una de les coses que m'ha cridat l'atenció és veure abraonades discussions entre independentistes sobre si calia presentar-s'hi o no. No m'ha molestat la discussió en si (tot ha de formar part d'un debat) sinó el to. Jo no hi he votat perquè, com ja vaig explicar  en el meu apunt anterior de cara a aconseguir la independència anar al Parlament espanyol és una pèrdua inútil de temps. Però no pensaré mai que un votant d'ERC és un botifler i un venut.
Sempre el virus caïnita de l'independentisme i les eternes discussions absurdes. Després es demanen com és que si la majoria de catalans estan per la independència qui guanya és CiU.


Imatge: Portada d'avui del diari El PUNT AVUI