carme.laura |
dimarts, 22 de novembre de 2011 | 08:47h
La característica essencial del sistema democràtic és el pluralisme o la possibilitat de la seva existència.
L'ensulsiada del PSOE a l'Estat espanyol ha congelat per un temps el bipartidisme i, per la seva banda, la majoria absoluta del PP ha desactivat el pluralisme. És a dir, al Congrés la matemàtica electoral no permetrà la geometria variable, només deixarà visibilitzar la gesticulació de l'oposició que en el cas de l'espanyola es traslladarà al carrer.
El PP no té un líder carismàtic, el PSOE no té líder. Durant un llarg temps el PSOE deixarà de ser el partit de l'alternativa del Govern, des del vessant ideològic haurà de descobrir quina és, al segle XXI, la ideologia alternativa al neoliberalisme i des de l'oposició haurà de contrarestar el nou "comunisme" populista de IU.
Què faran CiU i ERC al Congrés?...
L'estat d'alerta política serà constant : la gestió de la crisi s'associarà a un nou centralisme, el concepte de la "despesa supèrflua" (TV3, delegacions,...) es presentarà com la contraimatge i remei de les "tisorades als serveis bàsics"; el reajustament semblarà obra de tecnòcrates però serà l'expressió de la ideologia nacionalista espanyola.
La modificació de la llei electoral impedirà que partits nacionalistes no espanyols puguin tenir rellevància al Congrés. Tots els partits espanyols aplaudiran ... Coscubiela l'ha reclamada ja, d'acord amb el discurs del líder de IU Cayo Lara, la temptació de ser la tercera força política espanyola en ascens és fortíssima.
Unitat de mercat, unitat escolar, unitat...Espanya una. Un programa de gestió ben poc diferent al que hauria desenvolupat el PSOE, si dirigís el Govern espanyol.
I malgrat el fàcil totalitarisme que comporta la majoria absoluta sense alternativa de govern hi haurà cant de sirenes. La voluntat de CiU i ERC haurà d'amarrar-se a la nau catalana i entrelligar-se . Avui a Catalunya no són prevalents els blocs ideològics sinó els identitaris, el vot espanyol és encara lleugerament majoritari.
Contra el cant de les sirenes el poeta grec donà l'antídot, i Odisseu aconseguí arribar a Itaca..
Contra el cant de les sirenes el poeta grec donà l'antídot, i Odisseu aconseguí arribar a Itaca..
No puc entendre tant de cinisme, tanta mentida, tanta doble moral, tanta covardia i, sobretot, tanta maldat. I si els catalans els votessin (que tampoc és veritat per lallei electoral) voldria dir que tots som com ells i encara entendria menys l'entestament en creure's superior als altres, que sempre m'ha repugnat (consti, però, que és típic de CiU, no dels partits independentistes: en això, com en tot, hi ha classes). Mai seré de la classe del (senyor?) Duran. Mai. Tinc una altra genètica i una altra educació, gracies a Déu. Prou de mentir. Que defensin el capital, els de les tres C tan com vulguin -hi ytenen dret- però, sisplau, que deixin ja la senyera. Se'ls veu massa el llautó. El PP és infinitament menys indigne.
Si, gestió eficaç a favor dels lobis, dels poders financers, de la banca. Eficicència i eficàcia que és empobriment per als treballadors, per a les classes populars...
I els treballadors del sector públic, vinga a pagar amb el nostre sou el forat dels banquers, dels especuladors, de la incapacitat dels polítics de deslligar-vos d'aquests sectors i fer-los diàriament d'administradors dels seus interessos (quan no obertament de la corrupció), etc, etc... Tingueu-ho clar: que mai trobeu repòs en els vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries!!!
Però què és pot esperar d'un partit que el primer que va fer va ser retirar la Generalitat com a acusació particular del cas Millet. Qui prodest?
Fins i tot les retallades, van poder esperar el segon lloc: el primer, afavorir directament la corrupció.
Tota una declaració de principis de CiU. Com que si separem per blocs CiU+ERC+SI // PSC+PPC+CC la cosa no és així, i com si separem per opcions d'un referèndum per la independència encara menys (aproximadament un 60 o més favorable al Sí sense haver-se iniciat el procés), l'excusa de CiU per la seva inacció no és certa.
Fins i tot el vot espanyol a CiU és lleugerament minoritari enfront el vot català (una mica més del 50% votaria Sí). Però aquesta és la clau: teniu clar que el vot espanyol a CiU és prioritàriament espanyol (seria un daltabaix qüestionar Espanya) mentre que el vot català de CiU no (no passa res per l'electorat nacionalment català de CiU si no es qüestiona a fons Espanya).
El problema és de CiU, i d'aquí s'infiltra i s'infecta a tot el país.
La cosa està clara: per CiU, el país estarà apunt quan deixi de votar-la. Mai no ho direu així, però aquest és el fet. Quan l'electorat consideri urgent, prioritari, inajornable i innegociable la independència aleshores el procés s'iniciarà. I alhora, quan l'electorat hagi fet aquest pas, CiU ja no serà un referent.
El que vol dir que la major força favorable a retardar aquest procés a hores d'ara sou VOSALTRES.
Què fareu ara? Llançar-vos als braços del PP a canvi de res? A canvi d'un "pacte fiscal" de pa sucat amb oli? Vàreu escoltar què cridaven els vostres al carrer davant del balcó del Majèstic l'altra nit?
Vénen temps apassionants. Però quina enveja em fa el País Basc!!!