cbort |
dilluns, 21 de novembre de 2011 | 17:03h
No cal ser massa llestos per veure-ho: la renúncia a les idees progressistes aplicant un programa econòmic neoliberal ailè a la naturalesa del partit i a les idees dels seus electors, a partir de maig de 2010, quan els mercats van agafar Zaptero pels... , és la clau de l'enfonsament del PSOE.
A Catalunya ha passat el mateix: el PSC ja estava desligitimat en el camp nacional per la seva renúncia a una catalanitat desacomplexada, però ara, en aquests comicis, també ha quedat desligitimat a nivell social, i tot i guanyar a BCN ha perdut votants de tots els cantons i sensibilitats.
Si el socialisme vol remuntar haurà d'independitzar-se dels mercats, i això, des de l'oposició és fàcil però des dels govern és difícil. Ningú s'ha cregut el discurs "socialdemòcrata" de darrera hora. L'únic discurs socialdemòcrata sincer que s'ha sentit és el d'IU, molt lluny de la seva naturalesa ideològica, però almenys han apostat per recuperar el keynsianisme (gens sospitós de revolucionari) i la reivindicació de les polítiques públiques per estimular l'economia: pura socialdemocràcia. I han tingut èxit, en antics votants socialistes i potser en sectors nous que veuen lúcidament que cal una altra orientació econòmica.
Hi ha un gran tema pendent, que no serà segurament resolt en la pròxima legislatura però que serà reiteradament posat a tribuna, que és la reforma de la llei electoral per fer-la més justa. CiU, per exemple, treu menys vots que IU i té més diputats. I hi ha altres exemples. I la desproporció és notable entre els dos grans i els altres. Sense menystenir les zones menys poblades caldrà apostar per una representació més justa. La fragmentació (pluralitat) de l'actual Congrés permetrà que les veus favorables a una reforma es multipliquin.
Resumint, sigui com sigui, el PSOE es veurà obligat a fer un discurs progressista sense la legitimitat d'haver-lo dut a la pràctica: ho té difícil. Recuperar la confiança els costarà segurament més d'una legislatura. Mentrestant, esperem que l'esquerra alternativa junta (IU, Compromís, BNG, ERC, Amaiur...) plantegi iniciatives comunes i se senti un discurs d'esquerres clar. El representant del BNG va dir ahir que es posaran al servei dels interessos del poble, no dels banquers: aquesta hauria de ser la matriu dels nous discursos d'esquerres. Segurament, el PSOE enfonsat s'hi afegirà a vegades, però no comptarà amb la confiança de molts desnonats políticament que ha deixat a la cuneta.
A Catalunya ha passat el mateix: el PSC ja estava desligitimat en el camp nacional per la seva renúncia a una catalanitat desacomplexada, però ara, en aquests comicis, també ha quedat desligitimat a nivell social, i tot i guanyar a BCN ha perdut votants de tots els cantons i sensibilitats.
Si el socialisme vol remuntar haurà d'independitzar-se dels mercats, i això, des de l'oposició és fàcil però des dels govern és difícil. Ningú s'ha cregut el discurs "socialdemòcrata" de darrera hora. L'únic discurs socialdemòcrata sincer que s'ha sentit és el d'IU, molt lluny de la seva naturalesa ideològica, però almenys han apostat per recuperar el keynsianisme (gens sospitós de revolucionari) i la reivindicació de les polítiques públiques per estimular l'economia: pura socialdemocràcia. I han tingut èxit, en antics votants socialistes i potser en sectors nous que veuen lúcidament que cal una altra orientació econòmica.
Hi ha un gran tema pendent, que no serà segurament resolt en la pròxima legislatura però que serà reiteradament posat a tribuna, que és la reforma de la llei electoral per fer-la més justa. CiU, per exemple, treu menys vots que IU i té més diputats. I hi ha altres exemples. I la desproporció és notable entre els dos grans i els altres. Sense menystenir les zones menys poblades caldrà apostar per una representació més justa. La fragmentació (pluralitat) de l'actual Congrés permetrà que les veus favorables a una reforma es multipliquin.
Resumint, sigui com sigui, el PSOE es veurà obligat a fer un discurs progressista sense la legitimitat d'haver-lo dut a la pràctica: ho té difícil. Recuperar la confiança els costarà segurament més d'una legislatura. Mentrestant, esperem que l'esquerra alternativa junta (IU, Compromís, BNG, ERC, Amaiur...) plantegi iniciatives comunes i se senti un discurs d'esquerres clar. El representant del BNG va dir ahir que es posaran al servei dels interessos del poble, no dels banquers: aquesta hauria de ser la matriu dels nous discursos d'esquerres. Segurament, el PSOE enfonsat s'hi afegirà a vegades, però no comptarà amb la confiança de molts desnonats políticament que ha deixat a la cuneta.
A no ser que la E d'esquerra pot creure que no sia la solució més fiable a la crisi actual.