Ahir vaig acompanyar, una nit més, els nostres candidats i candidates durant el recompte i les primeres valoracions dels resultats.
Comparteixo, com la pràctica totalitat dels qui allà érem, la sensació agredolça que suposen els resultats del 20N.És a dir: estic content pel resultat de la coalició a Catalunya, espaordit per la majoria (una més) del PP a escala estatal, preocupat pel fet que les esquerres, en plural, no hàgim capitalitzat la gran pèrdua de vots del PSOE, entristit en particular perquè els nostres companys d'EQUO no hagin aconseguit entrar al Congrés, i malgrat tot confiat que uns i altres sabrem estar a l'alçada de les circumstàncies, fer les anàlisi pertinents d'aquests resultats, i avançar en la construcció d'alternatives que ens permetin sortir de l'actual atzucac amb una visió més clarament social, ecològica i nacional.
Així mateix, faig meves les paraules del nostre gran candidat i ara ja flamant diputat, Joan Coscubiela, quan ahir lamentava que malgrat haver aconseguit, com a ICV-EUiA, el millor percentatge de la nostra història, assolint el 8.08% dels vots i 3 escons per Barcelona, la pujada de la dreta espanyola i catalana és certament inquietant, com també ho és la baixada de la participació.
No, definitivament ahir no va ser una nit més, va ser un punt d'inflexió que comportarà canvis significatius en aspectes tan importants com les llibertats, les relacions Catalunya-Espanya, els drets socials, les mesures ambientals, les reformes econòmiques, i tants d'altres.
Abans d'ahir teníem ja molt feina, però des d'ahir en tenim encara molta més, i seguim no essent prous per abastir-la tota. Aquesta és, de ben segur, la cara més amarga de la nit.
Jo, per ara, sols he conegut -ja fa anys- terrrorisme d'Estat sota les sigles (sols les sigles?) d'un govern del PSOE (Cosa que cap govern del PP ha fet).
Més recentment, també he conegut les retallades socials a nivells d'ensenyament, sanitat i altres; retallades sota govern tripartit "d'esquerres" [sic], ademés de retallades vàries referents a llibertats individuals.
No sé pas si des de fora (a Europa) es veu la cosa diferent, però d'intolerància i manca de respecte n'hi ha a tot-arreu. Això, a parer meu, és el més inquietant... Que la gent voti el què voti, es part de la mentalitat majoritària del pais (mentalitat que, per cert, molts dels votants d'ICV en formen part).
Atentament