Qui m’havia de dir que votaria lliurement, fins i tot puc votar per la independència de Catalunya, justament el dia que va morir Franco.Sóc del 58, i avui votaré perquè no vull que mai més a les escoles catalanes l’idioma únic sigui l’espanyol. Perquè mai més els nens hagin d’issar la bandera espanyola amb "l’aguilutxo" al mig, amb la bandera de Falange a la dreta i la dels Requetés a l’esquerra. Perquè mai més el mestre faci cantar cada dia l’himne espanyol (“Viva España, alzad los brazos hijos del pueblo español...”) a l’entrar a escola. I al sortir, un dia el Cara al Sol ("...si te dicen que caí me fuí al puesto que tengo allí...") i l’altre l’himne tradicionalista (“...por Dios, la Patria el Rey, lucharemos nosotros también...”). Sort que els nens, tremendos nosaltres, teníem una lletra alternativa a l’himne “nacional”: “Viva España, punxada en una canya, i el Franco en calçotets, s’hi va tirant pets...”.
Avui votaré, perquè mai més sigui il•legal reunir-se més de tres persones, ni la Guardia Civil detingui els joves del meu poble per llegir poesies prohibides, ni passem una nit en vetlla tot esperant (inútilment) que el dictador commuti cinc penes de mort (“el dia en que yo me muera/no me vengais a llorar/nunca estaré bajo tierra/soy viento de libertad” Txiki, 21 anys, afusellat el 27.09.75).
Avui votaré, perquè no vull tornar a sentir que el país del qual soc ciutadà és una anacronia, que hem d’anar a Europa a veure pel•lícules i comprar llibres perquè aquí el règim els prohibeix.
Avui votaré, perquè no vull que a les monedes torni a haver-hi el careto d’un dictador “Caudillo de Espanya por la Gracia de Dios”. I quina gràcia!
Avui votaré, perquè vaig ser de l’Assemblea de Catalunya i tots, tots demanàvem el dret d’autodeterminació, i no vull haver de tornar a haver de fer pintades a les nits (Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia). Avui votaré perquè ja vaig militar en un partit clandestí, el PSUC i un sindicat il•legal, CCOO, i vull que les organitzacions on pertanyo siguin sempre més legals.
Avui votaré, perquè no puc permetre que la llengua catalana sigui prohibida mai més, ni els rètols tornin a ser tots en castellà, i no hi hagi ni ràdios ni teles en català.
Avui votaré, perquè ni vull que els feixistes tornin a manar ni assassinin gent impunement per ser d’esquerres com van fer a Atocha el 77.
Avui votaré perquè vaig anar a Sant Boi a la Diata del 76 (“que la prudència no ens faci traïdors”, Jordi Carbonell), al Passeig de Gràcia el 77 (“Volem l’Estatut!”), i així fins el 10 de juliol del 2010 on la independència va ser un clam de tots.
Avui votaré vermell, amb quatre barres i una estel.
(a la foto, la meva classe de primària a l’escola nacional de Gelida. Suposo que en unes votacions municipals del “tercio familiar”. Vegeu els quadres!)
