
Foto: Un instant dels assajos, amb l'escenari despullat i negre....
L'escenari net, sense cap atrezzo, unes cadires escadusseres ronden d'un costat a l'altre. Una taula serveix de barra de bar i també de taula de menjador de can Crostes. Un espai que sembla erm... però de cop s'enfila, s'enlaira, retruny la veu d'en Massana, que vol un port que el llanci a l'estrellat polític, I l'empresari més important del Mareny, en Jaurés, que vol acabar el port per tal que se'l vegi com l'home potent que ha volgut i obtingut un panteó al costat dels homes de possibles del Mareny. I que, als seus anys, li ha fet un fill a la dona...
I la veu suau del director... i la vida que va prenent forma...
- I vostè ja sap que el Mareny va ser, al seu orígen, un simple barri de pescadors... un element provisional del Muntreny situat a cinc quilometres lluny del Mar....
-I fet i fet.... aquest poble és lleig!!!
I tones i tones de pedra...
I tones i tones d'incomprensió.
I .... sí:
El teatre ens va agombolant cap a un espai irreal... però tan misteriós, que la realitat, molt dura, ens corprèn a tots...
Ah! i si voleu veure-la, si Déu vol, a finals de gener al Principal!!!
L'escenari net, sense cap atrezzo, unes cadires escadusseres ronden d'un costat a l'altre. Una taula serveix de barra de bar i també de taula de menjador de can Crostes. Un espai que sembla erm... però de cop s'enfila, s'enlaira, retruny la veu d'en Massana, que vol un port que el llanci a l'estrellat polític, I l'empresari més important del Mareny, en Jaurés, que vol acabar el port per tal que se'l vegi com l'home potent que ha volgut i obtingut un panteó al costat dels homes de possibles del Mareny. I que, als seus anys, li ha fet un fill a la dona...
I la veu suau del director... i la vida que va prenent forma...
- I vostè ja sap que el Mareny va ser, al seu orígen, un simple barri de pescadors... un element provisional del Muntreny situat a cinc quilometres lluny del Mar....
-I fet i fet.... aquest poble és lleig!!!
I tones i tones de pedra...
I tones i tones d'incomprensió.
I .... sí:
El teatre ens va agombolant cap a un espai irreal... però tan misteriós, que la realitat, molt dura, ens corprèn a tots...
Ah! i si voleu veure-la, si Déu vol, a finals de gener al Principal!!!
FOTO:


Martí i família