A vegades no saps per quina raó, de cop i volta una imatge, un vers o una música t'atrapen i se t'instal·len al pensament repetint-se una vegada i una altra. N'hi ha d'altres, com aquesta, que no en tens cap dubte del perquè. I és que, encara que tirar endavant no sigui fàcil i després d'un entrebanc en vingui un altre, tens la sort de no estar sol i tenir qui t'aculli i a l'hora t'empenyi a viure.
De ben segur que deu ser per això que des de fa uns dies et ve al cap aquest 'Amor particular' que feia molt que no escoltaves, per això i perquè tot i el dolor que t'envolta, encara hi ha moments que pots dir -així, sense cap mena de vergonya- que ets relativament feliç.
ricardgarcia |
diumenge, 20 de novembre de 2011 | 13:15h
No hi ha millor remei, per plantar cara als moments difícils, que devorar tota la felicitat que poguem i paladejar el goig de cada minut fins a la darrera engruna, menjar-se la vida com qui mossega un préssec madur!
