VilaWeb.cat
Entre el gris i el negre, poc espai per al goig
Victoria | Mirades | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 11:49h
Aquestes el·leccions són ben grises, planeja aquest color sense cap reflex de perla, amb ben poca esperança, com una llosa. Presoners doblement d'un estat que no és el nostre i d'un poder capricciós que són els mercats. La sol·litud del corbmarí

He recordat el poema de Marge Piercy: Portar dol

Duc gris quan porto dol, mai negre.
El cabell és negre, negra la intensa
nit de la fosca de la lluna allà dalt,
de la fusta i de la pell més preuada, d'esveltes foques,
de lluents pupil·les ben obertes, del cor
de la rosella  i de la illada com de cuir del gat.

Gris és el meu dol, gris com el vent de
calamarsa, les ombres sagnades d'horabaixa,
els canons, els vaixells de guerra, la pintura industrial,
l'uniforme d'apoderat, el gris del vestit dels
homes de negocis com cal i el cor dels banquers,
el color de la cendra. La Mort que entra com la boira.

Traducció de Montserrat Abelló a l'antologia Cares a la finestra ( 20 dones poetes de parla anglesa )

Tant de bo el panorama fos negre, però és doblement gris. Si hem de votar fe-m'ho a consciència. La xarxa de teranyina ens cau al damunt, a l'inrevés d'una xarxa de circ protectora. L'esperança torna a ser persona a persona. La sol·litud del corbmarí o un estol d'estornells ben negre alçant el vol, indiferent a la boira.

Imatge: corbmarí "reflexionant" de MVS

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
Afegir-hi un comentari
  • desencisada
    novesflors | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 19:07h
    Veritablement és un temps gris, gris. No sé on trobarem la llum ni el blau.
    • on trobarem camí
      Victoria | diumenge, 20 de novembre de 2011 | 09:08h
      No ho sé jo tampoc, però potser el camí és dedins, en la mirada interior, en la poesia, en el respecte a la natura, en l'amor a les arrels, plantant cara a l'especulació , essent solidaris. Ni en la bonança vam ser capaços de lliurar el 0,7 %... Ens volen i els volen  esclaus perquè és més rendible... s'inverteix allí on la mà d'obra és barata i no hi ha garanties  ni drets. Els governs no ho aturen perquè estan hipotecats.  La humanitat ho superarà, però encara en som lluny. Encara es treu el pitjor de cada casa quan van maldades. Fa feredat veure com rodola l'ética i les ideologies, com la violència i la revenja són espectacle, com els fems i les mentides són informació. Però la llum hi és i el blau també, només és que hi ha boira... de vegades tóxica. Tu ja saps que sovint les flors són un antídot. Abraçada dempeus i malgrat tot esperançada.
  • ..//..
    rginer | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 12:19h
    Molt poc espai per el goig i un color gris, molt gris. Has escollit un excel.lent poema.
    Encara que jo penso que dins aquesta grisor i el color negre, es veu una petita escletxa de llum, de cel blau, net, i que es pot anar fent gran. Si no baixem els braços i no es perd l'esperança, tot és possible. Petites coses totes ben juntes poden fer grans coses.
    Bon cap de setmana. 
    • Efectivament
      Victoria | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 13:17h
      indiferents a la boira, cercant l'escletxa de llum. Moltes gotes d'aigua fan la collita, moltes sol·lituts juntes fan la mata de jonc ferma. Petites coses fan la vida agradosa. Abraçada de fer pinya i veure el cel blau.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats