carme.laura |
dijous, 24 de novembre de 2011 | 09:07h
Itàlia. 1922. Benito Mussolini és primer ministre. Els fasci di combattimenti, els camises negres, ocupen els carrers. Impera un lema-programa del feixisme, "la guerra és per a l'home el que parir fills és per a la dona" . Ada Negri abandona la poesia denúncia, lluny són els seus clams contra la injustícia del poder, l'abús del ric sobre el pobre, ara a Milà és l'amiga íntima de Margarita Sarfatti, la que va ser "donna del Duce" durant 26 anys, passa temporades a la rica finca del llac de Como, escriu. Ada és una dona de la burgesia, una intel·lectual del règim feixista.
La seva obra és traduïda a l'alemany, admirada al Reich. Passen els anys i creix el feixisme, la poeta és guardonada amb el Premi Mussolini, rep homenatges i honors, s'ha convertida en la intel·lectual oficial del règim. És l'any 1931. Al 1936 la Sarfatti ha d'abandonar Itàlia, Mussolini aprova la llei racial i es casa amb la companya de sempre, Raquel.
Al 1940, Ada és la primera dona que forma part de l'Accademia d'Italia. La guerra ha començat. Medita sobre Déu i la mort ... i potser sobre aquella verge roja que fou, quan paladejà la mel del triomf amb els poemes "Fatalità", quan escrigué orgullosa
"È mia la giovinezza, è mia la vita!
Nella pugna fatale
Non mi vedrai, non mi vidrai sfinita.
Su le sparse rovina e su gli affanni
Brillano i miei vent'anni!"
La joventut passà, la sinceritat amb ella, la vergine rossa del socialisme naixent acabà engolida pel fast del feixisme.
Mor a Milà l'any 1945, uns mesos abans que fos capturat i mort Mussolini. Ella havia dit
"Ho cent'anni, ho mille anni. La mia vera facia, il mio vero cuore io non liso..."
Quina Ada Negri fou Ada Negri?... avui, una desconeguda. una poeta que viu a l'oblit i a l'Index de llibres prohibits.
Al 1940, Ada és la primera dona que forma part de l'Accademia d'Italia. La guerra ha començat. Medita sobre Déu i la mort ... i potser sobre aquella verge roja que fou, quan paladejà la mel del triomf amb els poemes "Fatalità", quan escrigué orgullosa
"È mia la giovinezza, è mia la vita!
Nella pugna fatale
Non mi vedrai, non mi vidrai sfinita.
Su le sparse rovina e su gli affanni
Brillano i miei vent'anni!"
La joventut passà, la sinceritat amb ella, la vergine rossa del socialisme naixent acabà engolida pel fast del feixisme.
Mor a Milà l'any 1945, uns mesos abans que fos capturat i mort Mussolini. Ella havia dit
"Ho cent'anni, ho mille anni. La mia vera facia, il mio vero cuore io non liso..."
Quina Ada Negri fou Ada Negri?... avui, una desconeguda. una poeta que viu a l'oblit i a l'Index de llibres prohibits.
Ací com va fer Plutarc hi trobe una vida paral·lela: Carme-Laura Gil i Ada Negri.
Carme, dona valenta que es manifestava i lluitava per defensar Catalunya contra el seu botxí Espanya i els espanyols. Quins records de l’era Pujol i tastar les engrunes del pastís.
Quant i com va patir el desert Tripartit. Ara què hi torna il cavallieri Mas (il fasci del recortimento), ja pot passar bones estades a ca Na Sarfasniqui.
Quina pena! La teua edat, la teua experiència i tenir amo.
Izquierda Unida amb ICV, Compromís, ERC i CiU només en sumen 24! I a les Illes, zero!
64 a 24! Ens han apallissat, reconeguem-ho. Això no té color.
I et pregunto, és la Carme Laura la culpable d'aquesta catàstrofe?
Quin és el seu delicte? Pertànyer al grup dels 24?
N'estàs segur que és contra ella sobre qui has de llençar la nostra derrota? N'estàs segur que ja no lluita per Catalunya com hi lluitava abans? És que ho afirmes molt convençut! Tens proves que puguis demostrar que s'ha manifestat contra Catalunya, com afirmes, de forma tan contundent? Potser saps més coses que nosaltres. Si les saps, ens les hauries d'explicar. Aprofita't. És dels pocs blogs amb total llibertat d'expressió i sense censura prèvia.
Però, has vist els resultats electorals? Si els botxins n'han tret 64, és just que carreguem el canó i disparem de forma tan contundent contra qui dia rera dia ens demana de capgirar la nostra tan adversa història?
Gustau, de debò, afina la punteria que massa bales de canó rebem. No cal que ens les disparem a nosaltres mateixos.
Excusi, excusi, parole, parole… Quina pell més fina gasteu els de CyU, pel que sembla, cou el meu comentari.
Tinc entès que al Parlament del Principat de Catalunya sou majoria absoluta, i és en aquest parlament on realment hom pot lluitar a favor de Catalunya. Apa doncs, Joan C. a treballar.
A més a més, la senyora Carme és prou gran per saber defensar-se a soles i no em pense que haja abandonat la lluita. De segur què s’ha empassat de més grosses i fer servir la ironia per dir la meua opinió, no ho considere cap atac.
Salut, i bon dia.