carme.laura |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 08:45h
La verge roja. Ada Negri, la poeta italiana idolatrada a la Itàlia socialista, ia poeta adoptada pel règim mussolinià. Ada conegué l'èxit literari popular i intel·lectual als 22 anys en publicar el seu poemari "Fatalità" al 1892, condemnat per l'església catòlica a ser inclòs a l'Index de llibres prohibits l'any següent. Eren les últimes dècades del segle XIX, Itàlia era pobre, la misèria obrera i rural era punyent, la burgesia era insaciable de diner, l'església es mostrava indiferent al crit social.
Ada Negri neix l'any 1870 a la llombarda Lodi, filla de proletaris, de mare teixidora i pare paleta que mor quan la nena té un any. La petita viurà amb l'àvia a la porteria del palau de la soprà Giuditta Grisi, dona del comte Barni. 1871 és l'any en què Roma és instituïda capital de la jove Itàlia. Hi ha pobresa arreu, desorientació, el poder del Papat és encara intens.
Ada estudia, aconsegueix ésser mestra rural. La pobresa que coneix bé la commou, la rebel·la la situació del món subproletari, l'enardeixen les protestes socials , escriu i converteix la seva veu poètica en un crit de denúncia que aplega en el llibre "Fatalità", que es publica l'any 1892 i rep el Premi Milli. Ada Negri crida "Pace!...Lavoro!...Pane!...", és la "vergine rossa" de la Itàlia socialista.
El Govern l'atorga el títol de "docente ad honorem" i la "maestrina" marxa a Milà com a "maestressa". La tirania de la fama l'angoixa, no és una intel·lectual ni una dona cultivada , però cerca desesperadament i audaç la nova paraula, el nou concepte literari, escriu "sono ammalata d'anima" i publica un segon poemari, tres anys més tard, "Tempesta", on es mou entre un amor apassionat i la protesta social, "in me s'apre una ferita acerba", la del cor i la de l'escriptora que ha estat tocada per la fama. La passió s'aplica a la poesia social.
És famosa, adorada. Es casa al 1896 amb un empresari textil de qui se separa. Ada es relaciona amb el món polític socialista, amiga de Mussolini, Turati i Anna Kulishova, segueix essent la verge roja, sincera quan invoca "Pace!..., Lavoro!, ...Pane!..." El conflicte és dins d'ella, marxa a Suïssa l'any 1913 per temor a la guerra imminent. Abandona la seva militància i sense aquesta la seva poesia ja no té la força del crit, es torna refinada, amb un aire decadent però apassionada.
Mussolini és expulsat del partit socialista pel seu ultranacionalisme.
Ada torna a Milà, publica el llarg poema "Libro de Mara", autobiogràfica, on narra el sentiment de l'amor, la pèrdua de l'amant mort i la redenció. Forma part del cercle de Margarida Sarfatti, la intel·lectual, rica jueva, amant del Duce i Ada forma part del mussolinisme, Escriu la novel·la "Stella matutina", autobiogràfica, publicada un any abans de la marxa sobre Roma.
1922. Comença l'era feixista, en sera la prima donna poeta.
És famosa, adorada. Es casa al 1896 amb un empresari textil de qui se separa. Ada es relaciona amb el món polític socialista, amiga de Mussolini, Turati i Anna Kulishova, segueix essent la verge roja, sincera quan invoca "Pace!..., Lavoro!, ...Pane!..." El conflicte és dins d'ella, marxa a Suïssa l'any 1913 per temor a la guerra imminent. Abandona la seva militància i sense aquesta la seva poesia ja no té la força del crit, es torna refinada, amb un aire decadent però apassionada.
Mussolini és expulsat del partit socialista pel seu ultranacionalisme.
Ada torna a Milà, publica el llarg poema "Libro de Mara", autobiogràfica, on narra el sentiment de l'amor, la pèrdua de l'amant mort i la redenció. Forma part del cercle de Margarida Sarfatti, la intel·lectual, rica jueva, amant del Duce i Ada forma part del mussolinisme, Escriu la novel·la "Stella matutina", autobiogràfica, publicada un any abans de la marxa sobre Roma.
1922. Comença l'era feixista, en sera la prima donna poeta.
