Didac |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 00:40h
El sistema electoral de les democràcies occidentals és, probablement, un dels invents més hipòcrites que s’haja inventat mai. Tot allò que envolta unes eleccions fa un ferum a farsa absolutament insuportable. Veure un polític fent campanya és un espectacle grotesc: el somriure postís, la simpatia entrenada, les paraules de manual... I allò més greu és que tots copien eixe format prefabricat. És certament patètic el circ que despleguen els partits polítics i els mitjans de comunicació durant les setmanes que dura la campanya electoral. I no menys patètica és la gent que escolta i creu les pallassades clòniques que, dia sí dia també, diuen els aspirants a diputat. Malgrat tot però, malgrat la nefasta opinió que tinc del sistema electoral i dels partits polítics, des que tinc dret a votar, ho he fet sempre. No és incongruent: les formes electorals són mimètiques; el fons –la política real–, en alguns casos, no.
El 20 de novembre donaré el meu suport a Coalició Compromís. Seria excessiu dir que votaré convençut: no és pot estar convençut d'un sistema com aquest. De fet, votaré amb el nas tapat. Malgrat tot, votaré esperançat i amb una mínima il·lusió. Més enllà del candidat que es presenta –jo haguès preferit Diego Gómez, l’expresident d’Escola Valenciana–, el 20-N votaré un projecte valent i sense ambigüitats, que aposta decididament per fer polítiques d’esquerra i pel País Valencià. El treball a les Corts i als incomptables Ajuntaments així ho confirmen. Seria ingenu però, pensar que un o dos diputats puguen “decidir” alguna cosa a Madrid. No ens enganyem: des d’un punt de vista del Congrès espanyol, la cosa té ben poca trascendència. Tanmateix, aconseguir un o dos diputats a Madrid és molt important per continuar creixent al País Valencià i demostrar que, d’una vegada per totes, el valencianisme polític i d’esquerres ha despertat de la seua letàrgia crònica. Finalment, tot el treball de tants anys de resistència cívica han trobat un vehicle polític vàlid per lluitar a les Corts. L’èxit de Compromís és, precisament, parlar clar i defensar sense embuts allò que tants de nosaltres hem defensat des de diferents associacions: Acció Cultural del País Valencià, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Salvem el Botànic... L’èxit de Compromís rau en haver apostat per persones com Mònica Oltra, d’un coratge i d’una credibilitat a prova de bombes. “Som com tu” diu l’eslógan de Coalició Compromís. Clar, honest i contundent. Hi estic d’acord: Mònica, Ribó, Baldoví, Aitana... són gent com nosaltres i s'han compromès amb les nostres idees. Per això els votaré.
El 20 de novembre donaré el meu suport a Coalició Compromís. Seria excessiu dir que votaré convençut: no és pot estar convençut d'un sistema com aquest. De fet, votaré amb el nas tapat. Malgrat tot, votaré esperançat i amb una mínima il·lusió. Més enllà del candidat que es presenta –jo haguès preferit Diego Gómez, l’expresident d’Escola Valenciana–, el 20-N votaré un projecte valent i sense ambigüitats, que aposta decididament per fer polítiques d’esquerra i pel País Valencià. El treball a les Corts i als incomptables Ajuntaments així ho confirmen. Seria ingenu però, pensar que un o dos diputats puguen “decidir” alguna cosa a Madrid. No ens enganyem: des d’un punt de vista del Congrès espanyol, la cosa té ben poca trascendència. Tanmateix, aconseguir un o dos diputats a Madrid és molt important per continuar creixent al País Valencià i demostrar que, d’una vegada per totes, el valencianisme polític i d’esquerres ha despertat de la seua letàrgia crònica. Finalment, tot el treball de tants anys de resistència cívica han trobat un vehicle polític vàlid per lluitar a les Corts. L’èxit de Compromís és, precisament, parlar clar i defensar sense embuts allò que tants de nosaltres hem defensat des de diferents associacions: Acció Cultural del País Valencià, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Salvem el Botànic... L’èxit de Compromís rau en haver apostat per persones com Mònica Oltra, d’un coratge i d’una credibilitat a prova de bombes. “Som com tu” diu l’eslógan de Coalició Compromís. Clar, honest i contundent. Hi estic d’acord: Mònica, Ribó, Baldoví, Aitana... són gent com nosaltres i s'han compromès amb les nostres idees. Per això els votaré.
Aloma
Fins aviat!
Didac