carme.laura |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 08:54h
Les butxaques són una gran invenció, útils fins a ser imprescindibles, Ben distribuïdes ens permeten tenir a mà tota mena d'estris : diners, ulleres, mocador, claus, mòbil, tabac, bolígraf...
Era tan estimada la humil butxaca que deixà d'ésser una bossa lligada a la faixa o a les calces per a convertir-se en una i moltes als vestits, amb formes i costures diferents i fins i tot batejades amb nom segons l'ús que se'ls hi donava.
Ella en recorda dos: la mistera i la de l'infern.
La mistera era pròpia d'americanes d'home, una butxaca petita, de la mida d'una capsa de mistos, amb tapeta o sense, de trau en ocasions, col·locada damunt d'una de les dues butxaques exteriors, allí es guardaven els mistos i més tard, l'encenedor, si era "Dunhill" molt millor. Però això era quan fumar era un plaer sensual i genial i no mortal. Ara, la butxaca mistera és una ornamentació recordatòria del passat.
La butxaca de l'infern és aquella butxaca interior on hi cap de tot i res no pot trobar-s'hi, pròpia d'abrics i capes, gran, llarga i profunda. El lloc dels secrets, de l'inconfessable, dels papers que comprometen, de l'arma perillosa, de la flor seca i la moneda perduda, d'allò que crema i és oblidable.
Mistera i infern, cultura del foc, noms de butxaca eliminats pel nou segle.
La butxaca de l'infern és aquella butxaca interior on hi cap de tot i res no pot trobar-s'hi, pròpia d'abrics i capes, gran, llarga i profunda. El lloc dels secrets, de l'inconfessable, dels papers que comprometen, de l'arma perillosa, de la flor seca i la moneda perduda, d'allò que crema i és oblidable.
Mistera i infern, cultura del foc, noms de butxaca eliminats pel nou segle.
