He estat tota la campanya electoral del 20N sense fer cap apunt de reflexió política. No és que no tingui res a dir o a comentar de com està anant aquesta campanya, és senzillament que em feia mandra. Però m'ha semblat que no era lògic escapolir-me de l'escomesa amb aquesta indiferència i se m'ha acudit anar a buscar què vaig dir, aquí mateix, en el bloc, en la darrera campanya de les generals, el març de 2008. Podeu repescar l'apunt si voleu, que és del mateix 9 de març, dia de votacions, i deu minuts abans que tanquessin els col·legis electorals. Però ja us en copio aquí un fragment, perquè em sembla que és perfectament vàlid en aquests moments, quan falten tres dies per a un nou diumenge electoral. Deia llavors i subscric ara: "Ja queda poc perquè sapiguem tots com es resolen aquestes eleccions i de quin mal hem de morir els pròxims quatre anys. Però com diu el mail obert d'avui d'en Partal, que té el do de trobar les paraules justes per expressar allò que molts pensem però no sabem com dir, això no s'acaba aquí, com tampoc es va acabar fa quatre anys o en fa un i mig, quan votàvem al Parlament de Catalunya. La vida continua i, tant o més important que el vot que haguem (o no) dipositat avui, és l'actitud que prenguem en tots els nostres actes quotidians i l'ànim amb què encarem els pròxims mesos. Res no està perdut i tot està per fer, tant si hi ha majories d'uns com dels altres." (N'hi ha més)
Tenia raó, ves per on, som de nou davant d'un moment que sembla vital per al futur del nostre país, però no ho és tant. Escollim les cambres de representació popular de l'Estat espanyol i, de rebot, qui governarà Espanya els pròxims quatre anys (suposant que la crisi del deute no s'ho emporti tot per davant, com a Grècia o a Itàlia), però res més. En clau catalana, no és tan decisiu com alguns ens volen fer creure. Fins i tot si guanyés el PP a Catalunya, que podria ser, tal com pinten les coses, això no voldria pas dir que ja no som una nació i que ja no tenim res a fer demanant la independència. Com deia abans d'ahir en Salvador Cardús a La Vanguardia, no és un referèndum sobre la sobirania el que votem aquest 20 de novembre, ni tan sols un suport o no a més autonomia. No treguem les coses del seu punt just: votem el Congrès i el Senat (per cert, aquest darrer més val que el suprimim, ni serveix com a segona cambra ni han deixat mai que fos una cambra territorial, com es demanava des de Catalunya, va, ara ja no val la pena ni demanar això), no votem pas el futur. Ni el país era més catalanista quan votava majoritàriament el PSC (com en les anteriors eleccions) ni ho serà menys si decideix votar majoritàriament el PP. El procés d'emancipació nacional no s'aturarà pas perquè aquí s'escullin 12 ó 15 diputats del PP, com tampoc és que avancés gaire quan se'n van escollir 8 d'ERC l'any 2006. El procés ha d'anar madurant a poc a poc, la gota malàia de la demanda de Catalunya de tenir més sobirania és constant i creixent; si el futur govern de Mariano Rajoy s'entossudeix a obligar-nos a retrocedir en qüestions bàsiques com la llengua a l'escola o es nega a parlar de cap canvi en matèria fiscal, doncs ens rearmarem de raons i enfortirem la societat civil per continuar avançant cap a la llibertat nacional. Que ningú s'enfonsi diumenge si els resultats no són bons per als partits d'obediència estricta catalana (CiU, ERC, ICV), cal tenir en compte que la crisi econòmica és ara l'argument prioritari de molta gent i que la qüestió nacional queda en un segon terme. Hem de seguir treballant per fer reflexionar sobre aquesta dicotomia (economia-qüestió nacional) i fer-los veure que no és incompatible, ans al contrari, com més poder tinguem, més instruments per superar la crisi i tirar endavant el país. Ens en sortirem, no en tingueu cap dubte.
Albert_Vila |
dijous, 17 de novembre de 2011 | 21:01h
Com argumento en el meu blog, un bon resultat és aquell en què la suma de CiU i ERC (i, si voleu, ICV) vagi endavant. Per si es produeix això, ja tinc el cava en fresc.
En el marc català potser no del tot, però en el marc espanyol PSOE i PP són equivalents pel que fa a Catalunya: els trasvassaments de vots del PSC al PP segueixen la tònica general espanyola, i són ben lògics en un segment de l'electorat que sempre vota en clau espanyola.
Avui m'ha escaigut de passejar-me per Cornellà i en un parell d'ocasions he sentit referències al PSOE (no pas al PSC). Ja sé que dos no és una mostra científicament acceptable, però estic segur que si n'hagués sentit 100 - ben entès, en una situació neutra - el resultat hauria estat equivalent.
i la suma de CiU + ERC + ICV va creixer força, mentre que la de PSC + PP va anar clarament a la baixa. És un petit avanç, segur, però demostra que el poble català no està encara del tot sotmès. Salutacions i gràcies per llegir-me i deixar el teu comentari.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià , sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
El web oficial d'aquest grup periodÃstic, del qual formo part activament. Allà hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquà trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
En el marc català potser no del tot, però en el marc espanyol PSOE i PP són equivalents pel que fa a Catalunya: els trasvassaments de vots del PSC al PP segueixen la tònica general espanyola, i són ben lògics en un segment de l'electorat que sempre vota en clau espanyola.
Avui m'ha escaigut de passejar-me per Cornellà i en un parell d'ocasions he sentit referències al PSOE (no pas al PSC). Ja sé que dos no és una mostra científicament acceptable, però estic segur que si n'hagués sentit 100 - ben entès, en una situació neutra - el resultat hauria estat equivalent.
Salutacions i gràcies per llegir-me i deixar el teu comentari.