mjesus |
dissabte, 24 de juny de 2006 | 00:50h
Aquesta nit de Sant Joan, l'anomenaré, nit vermella. Nit de foc, espurnes, amor, passió, la nit més curta i el dia més llarg de l'any, la nit més mà gica, la nit per contemplar o imaginar, la nit més sorollosa també: de petards, coets per tot, xiscles i rialles, balls i música.
Recordo amb enyor, les nits de Sant Joan quan era petita. Preparà vem una foguera al mig de la plaça amb mobles vells, cadires, papers, diaris i revistes i les escombres velles, per encendre el foc. Molts dies abans començavem una cursa entre tots els veïns, per recollir les andròmines que s'havien guardat durant l'any i les amuntegavem en un solar abandonat del carrer. El mateix dia al matà ja traslladavem tot el que havÃem recollit i fèiem l'última batuda per les cases. Amb l'ajuda de les escombres de palla, encenÃem la foguera, sense previ avÃs tothom s'acostava a la vora del foc. Ballà vem, saltà vem, rèiem i fèiem nous amics, algun coet, sabetes i mistos garibaldi, el focs d'artifici que jo recordo més vivament.
Potser el millor era que el ritual no era pretensiós, ni furgà vem en els sentit dels orÃgens de la festa, però la sentÃem i en gaudÃem per ser nostra, la nostra revetlla.
En un post anterior vaig parlar del nostre barri i com ha anat canviant amb el temps. Ara les fogueres estan prohibides i l'asfalt s'ha menjat aquests bocins d'història dels carrers.
Recordo amb enyor, les nits de Sant Joan quan era petita. Preparà vem una foguera al mig de la plaça amb mobles vells, cadires, papers, diaris i revistes i les escombres velles, per encendre el foc. Molts dies abans començavem una cursa entre tots els veïns, per recollir les andròmines que s'havien guardat durant l'any i les amuntegavem en un solar abandonat del carrer. El mateix dia al matà ja traslladavem tot el que havÃem recollit i fèiem l'última batuda per les cases. Amb l'ajuda de les escombres de palla, encenÃem la foguera, sense previ avÃs tothom s'acostava a la vora del foc. Ballà vem, saltà vem, rèiem i fèiem nous amics, algun coet, sabetes i mistos garibaldi, el focs d'artifici que jo recordo més vivament.
Potser el millor era que el ritual no era pretensiós, ni furgà vem en els sentit dels orÃgens de la festa, però la sentÃem i en gaudÃem per ser nostra, la nostra revetlla.
En un post anterior vaig parlar del nostre barri i com ha anat canviant amb el temps. Ara les fogueres estan prohibides i l'asfalt s'ha menjat aquests bocins d'història dels carrers.
No sé que és pitjor prohibir-les com un pas de modernitat i seny contra l'efecte invernacle o institucionar-les i fer del foc un monument barroquitzat, burocratic i despersonalitzat com al PaÃs Valencià amb la nit del foc de les falles per celebrar el pas de l'hivern i l'avinguda de la pirmavera o amb les fogueres de Sant Joan pel solstici d'estiu.
La qüestió és que en sembla millor la gran foguera en que és celebra al meu poble la nit del 4 de desembre per celebrar la patrona de la vila, quant sol començar la temporada de fred.Â
m'ha sobtat això de la foguera al desembre, tinc curiositat de quin poble es tracta?, si no és massa demanar, clar. Santa Barbara pot ser?