Ramon Erra |
dimecres, 16 de novembre de 2011 | 17:32h
Els temps són trasmudats, cada dia ho tenim més clar. La Merkel va dir que Europa estava vivint els seus dies més foscos des de la Segona Guerra Mundial. Segur? Mentrestant, la gent va perdent la vergonya...
La grisor d'avui, però, no és la dels temps de guerra. La grisor que ens envolta té més aviat aires de postguerra: aquells aires arnats. Ahir vaig tornar amb un tren de tarda, de la línia del Maresme, i vaig veure com a l'estació del Clot pujava una parella jove. El noi duia un carro d'anar a comprar, brut, vell i carregat de ves a saber què, la noia duia un pollastre o una gallina, viva, sota l'aixella. Una gallina o una pollerica. Primer vaig mirar que no fos un gall de brega, però no. Semblava una ponedora. Guerra no. Si un cas postguerra. Abans ja havia passat pel meu davant una senyora amb pinta d'autòctona que, amb la cantarella dels millors xarlatans de mercat, demanava a tota veu passadís del tren amunt i avall, sense gens de vergonya (perquè la gent ja fa dies que l'ha perduda la vergonya), anava demanat aviam qui no tenia "paraguas". Ella en venia, és clar. Guerra no, postguerra. Per més inri, els xàfecs continus d'ahir, barrejats amb la nova moda que s'escampa, va omplir els carrers de pobles i ciutats, les aules, les botigues i els caixers i les cafeteries, de persones amb catiuskes. Sí, sí, allò que al meu poble -des de la postguerra i fins ben entrada la dècada dels vuitanta- es posava la pagesia per anar a escurar la cort de les vaques o per anar a caçar cargols. Les botes, les catiuskes, no són cares; plou i no es tracta d'espatllar les sabates bones i la gent, que ja no té vergonya, vinga catiuskes! Ja té raó la Merkel, ja. Feia dècades que no es veien coses d'aquesta mena. I més que en veurem. Si resistim, que espero que sí.
Atentament