Correu Blocs | VilaWeb.cat
marieta | coses que passen | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 17:52h
Ja tenim nou govern. La veritat és que no conec a quasi cap dels nous ministres, provenen quasi tots del món acadèmic i tenen currículums excel.lents.

Jo ho comprenc que sone estranya l'alegria per un govern sense polítics i sense eleccions, però va com va i ací, en general, la gent està molt contenta. Al nou govern, a més, hi ha tres dones, dues en ministeris clau com Interior i Justícia, són dones normals, amb cossos normals i que han estat triades pel seu currículum i no pel motiu pel qual va triar l'ex-president (quin gust) les seues ministres. Una altra gran novetat és que cap dels membres del nou govern és indagat o condemnat per màfia (ni per res).

Monti aporta, a més, altres novetats. A les conferències de premsa respon a les preguntes dels periodistes, ho fa amb precisió i educació i no explica acudits masclistes. Pareix que els nous ministres també són persones educades i saben usar correctament els subjuntius, és cert que comparant amb els membres del govern anterior una cabra pareixeria un lord anglès, però aquest canvi d'estil jo, personalment, el trobe molt d'agrair.

Ja veurem què faran, el senat encara està en mans de l'ex-president i ens esperen temps durs, ja veurem.

Comentaris: 15
  • Amb tots els respectes,
    JRRiudoms| Adreça electrònica | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 21:25h
    espero i desitjo que quan el militar o l'organisme de torn faci "dimitir" al govern que hi hagi a l'Estat espanyol, ni aplaudeixi ni canti l'Al·leuia. La malmesa democràcia -i la soberània popular- d'aquest país li agraïra.
    Per molt cràpula que pugui ser un carreg electe, els únics que ténen el dret de fotre'l fora són els ciutadans que ténen dret a llur elecció, mai un organisme aliè a la soberània popular.
    El què ha passat a Itàlia (i a Grècia) és vergonyós: és la tornada al despotisme il·lustrat: "tot per el poble sense el poble". Aqui a l'Estat espanyol també les dictadures de Primo de Rivera i de Franco van ser justificades pels seus defensors per una pretesa desfeta social.
    Si els valencians voten al PP, els catalans a CiU, i els andalussos al PSOE... qui és l'il·luminat que té el dret de saltar-se la sobirania popular de valencians, catalans o andalussos? Doncs per a mi, a Itàlia ha passat quelcom de semblant.
    A part, clar, que el CV (curriculum vitae) d'aquest nou primer ministre itàlia no és una patena, que diguem... Això sí: per TV3 va sortir el flamant nou 1r ministre sortint d'una missa. És la prova fefaent -per alguns- que és una bona persona, i que si va a missa té el cel guanyat... els subdits, segur que l'infern en terra (el karma que es crea per votar "incorrectament").
    Atentament
    • jo encara diria més
      Alexandre| Adreça electrònica | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 22:22h
      No cal que ens posem tan solemnes i exquisits, perquè democràcies com la italiana( o l'espanyola) són de pèssima qualitat i tota aquesta magnífica teoria de la sobirania popular està ben viciada pels xantatges constants de les oligarquies del diner o per la manipulació d'uns mitjans de comunicació que són la veu de l'amo, que a Itàlia en bona part és el poca-pena aquest a qui han foragitat. A més, ja li han explicat que aquí no hi ha hagut cap pronunciamiento ni res semblant. Han despatxat un delinqüent els seus mateixos companys de partit, a banda de l'oposició que representa la sobirania popular al parlament.  Però jo elevo l'aposta i he de confessar que si algú, preferentment civil, acabés amb el govern popular al País Valencià, a les Illes o el previsble en el futur d'Espanya, i esmenés així l'analfabeta i barruda "voluntat" del poble en aquests indrets, cridaria molts al·leluies, faria grans aplaudiments i després ja em preocuparia de veure com va la cosa.
      • No cal que ho digui...
        JRRiudoms| Adreça electrònica | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 23:00h
        que se li ha entès tot. Vostè, pel què diu, és partidari del despotisme il·lustrat. Tal com ho eren el general Primo de Rivera, el general Franco o el general Armada... Aquests personatges no creien amb la democràcia "a seques", creien en la "democràcia orgànica" (segons vostè, la democràcia que ens mereixem qui votem -quan votem- el què a vostè no li plau. Però ja se sap, els analfabets i barruts no tenim dret a votar).

        Totalment d'acord amb això que la democràcia espanyola és d'infima qualitat. La italiana, crec, té un xic més de qualitat... però trobo que està massa supeditada als designis del Vaticà ("són els signes dels temps", que diriem a l'escola sabàtica).

        Atentament
        • Melodramatisme
          Alexandre| Adreça electrònica | dijous, 17 de novembre de 2011 | 17:25h
          Vostè diu democràcia orgànica franquista, jo dic república platònica dels savis...Va, deixem-nos de demagogies que no duen enlloc, que ja som grandets...
          Per la meva banda, reconec que em perd certa complaença en la provocació, més amb qui ja es veu que té ganes de gresca. 
          Ara bé, em reitero en una cosa: no crec que s'hagi de donar cap valor sacramental, infalible, emanat de les més altes esferes al vot popular. Diguem que no se'ns ha acudit o no hem sabut arribar a res millor. Però unes eleccions són, principalment, una gran proporció d'illetrats i escuracassoles que van a votar sense saber ni l'hora que és. I té el valor que té. 
          I si vol parlem dilluns on serà molt més fàcil acabar amb un quod erat demostrandum.
          • Ateneus populars
            Jesús| Adreça electrònica | divendres, 18 de novembre de 2011 | 01:04h
            Ateneus populars, és el que en fa falta. I, de tant en tant i mirant-se de no fer mal, unes poques dosis justes de guillotina, un mètode pedagògic francament infravalorat.
  • a veure
    marieta | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 21:51h
    Anem a pams, a Berlusconi l'ha fet dimitir el parlament de la república italiana, que no només no és aliè a la sobirania popular com diu vostè, és qui té dipositada la sobirania popular per nomenar (i per retirar la majoria) els presidents del consell de ministres, no ha estat ni cap militar ni cap organisme de torn. I no, vostè està equivocat, els ciutadans italians no tenen dret a fotre fora ni a elegir el president del govern, com deia abans ho fa el parlament, això diu la Constitució i això ha passat. Se'n diu democràcia parlamentària.

    No sé si el currículum del nou president 'és una patena', però li puc ben assegurar que tindre un president que té un currículum en lloc d'un dossier d'antcedents penals i de judicis pendents alt un pam és molt millor (a mi m'ho pareix). 
    Sobre misses i karmes no li responc que no me n'entenc, però a mi el que faça cadascun el diumenge al matí m'és ben igual. 


    • Té raó,
      JRRiudoms| Adreça electrònica | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 22:40h
      em pensava que a Itàlia existia la sobirània popular, i hi regnava la democràcia (així, "a seques", sense adjectius ni afegits parlamentaris). Moltes voltes em confonc, i em penso que aquest món és Icària, on no hi ha lloc a representativitats alienes, senadors vitalicis i altres coses parlamentaries.

      Lo de la missa, ho he dit per allò de "virtuts públiques..." (veure Curriculum vitae -"experiència professional"- de dit personatge). Certament, en Berlusconi no s'ho amagava ni poc ni molt. Si tant fa el què un faci els diumenges al matí: perquè criticar a qui, durant la setmana, fa farres privades i paga bén pagat a fulanes? A part, clar, que la imatge de la sortida de missa va ésser un "posado", com diuen els periodistes entessos del regne d'España.

      Pot ser també estic emprenyat perque els "xists" d'en Berlusconi em feien riure (sobretot aquell que diu que una enquesta a les italianes, el 30 i el 70%...), i ara potser ja no els sentirè.

      Atentament
      • mire
        marieta | dijous, 17 de novembre de 2011 | 07:40h
        el problema amb les fulanes de berlusconi era que les pagava, ben pagades com diu vostè, amb ministeris, llocs al parlament i als parlaments regionals i sots-secretariats, aquest era el problema, i un demòcrata puríssim com vostè ho hauria de trobar malament. I això dels acudits, no li cal patir, segur que a les benzineres se'n troben, si no iguals molt semblants.
        • Confirmació
          JRRiudoms| Adreça electrònica | dijous, 17 de novembre de 2011 | 08:25h
          El què em diu confirma el què sempre havia pensat: a la política no hi ha un pam de net (és com passa amb les notícies: la meitat són mentida, i l'altre meitat val més dubtar-ne). Els acudits de les benzineres no tenen la gràcia ni el savoir faire d'Il Cavaliere. Llàstima!

          PD: Al Berlusconi no l'haguès votat ni fart de vi (sóc abstemi, en serio). Però sóc respectuós amb el què els electors trien (encara que molts cops no m'agradi gens ni mica). I el meu primer comentari era perque el nou primer ministre va ser triat a dit per no se sap ben bé qui (o potser sí?).

          Atentament
          • sí, sí
            marieta | dijous, 17 de novembre de 2011 | 08:33h
            el nou primer ministre se sap perfectament per qui va ser triat, va ser triat pel president de la república, és una de les seues funcions. Entre avui i demà serà ratificat per les dues cambres (aquelles on és dipositada la sobirania popular)...
            • Sobirania
              JRRiudoms| Adreça electrònica | dijous, 17 de novembre de 2011 | 08:49h
              El meu retret és que no va sortir de la sobirania popular (i per lo tant, és un defecte de principis, de fonaments... que diriem a l'escola sabàtica). Això què ha passat ve a ser el mateix que la elecció del Papa de l'Església catòlica apostòlica i romana: els fidels es troben amb un fet consumat que, vulguin o no, se l'han d'empassar.

              Atentament
  • Monti no ho tindrà gens fàcil
    EtrusCat | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 19:02h
    El que de Monti ens sembla extraordinari (que esculli els ministres pel seu currículum, que sigui educat, que no expliqui acudits masclistes, etc.), en realitat, hauria de ser senzillament normal. El que passa és que ens hem acostumat a una situació tan anormal que ara ho trobem tot fantàstic...
    Ara bé, si vols conèixer l'opinió d'una "catalana en cos d'italiana" sobre la dimissió de Berlusconi i el nou encàrrec de Monti, aquí la tens:
    http://etruscat.blogspot.com/2011/11/fatta-litalia-un-cop-feta-italia.html#comment-form
    • en general
      marieta | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 19:49h
      en general estem d'acord, dues o tres cosetes, però: és cert, com dius tu: 'això no ha estat el resultat de la voluntat dels italians', però el parlament tampoc ho era des de desembre passat, era el resultat de la compra de diputats més fastigosa de la història republicana. Tècnicament va perdre la majoria i va fer el que havia de fer, pujar al Quirinale. És de llarga tradició, a aquest país, de fet, Berlusconi és l'unic president que ha aconseguit completar una legislatura, des del 45 aquest país ha tingut 61 governs 61.

      I si les rialles de la Merkel i l'altre o la premsa mundial prenent-nos el pèl fa mesos han ajudat a fer-lo caure: gràcies, gràcies a la merkel, a sarkozy i a mariasantíssima i al 'mercat' (amb perdó) si cal, no se'n podia més. 

      No crec que ningú, avui, a Itàlia, pense que Monti ho té fàcil ni que tot és fantàstic, simplement ara ja no és vomitiu.

       
      • El problema és que...
        EtrusCat | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 20:04h
        El problema és que encara hi ha massa italians que pensen que Berlusconi és una víctima i als quals els ha anat bé tot el que ha fet o ha deixat de fer durant aquests anys. Llavors m'espanta pensar que, si d'aquí a un any encara estarem en crisi, aquests mateixos italians tornaran a votar Berlusconi o algú molt semblant. Per això deia que, si no canvien els italians, poca cosa podrà fer el pobre Mario Monti...
        • si passa això
          marieta | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 20:26h
          doncs ens fotrem i respectarem la voluntat popular, com sempre, però no crec que Berlusconi es torne a presentar (i algú molt semblant, per sort, no existeix)

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

anar al diccionari

anar a Blocs de Lletres

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats