Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
giusepe | VA DE VIDA | dimarts, 15 de novembre de 2011 | 09:31h
Va arribar a Can Mascort quan encara no tenia ni un any. Abandonat, possiblement apallissat i, a pesar d'això, amb un aspecte tan esplèndid que de seguida ens va enamorar. Era bell, molt bell. Gros, fort, lleuger, de pelatge entre gris platejat i groguenc i una mirada tan feréstega que hauria passat perfectament per un llop. De seguida va demostrar que seria un guardià excel·lent, i també un gran company de passejades. Molt actiu, temperamental, resistent, temerari, valent... No era un gos fàcil ni confiat, però sí molt fidel. Amb el pas dels anys va endolcir el caràcter i ahir, quan ja en tenia tretze, ens va deixar molt tristos en fer l'últim alè.

Comentaris: 2
  • Comiat
    Marta| Adreça electrònica | dimarts, 15 de novembre de 2011 | 21:00h
    He llegit les paraules tan boniques que heu escrit . . . Avui és el primer dia que passem sense en Krauss. El trobarem a faltar. . . Ja saps que tard o d´hora arribarà el comiat, però quan arriba sempre és trist. En aquesta família ja n´hem passat uns quants. En Krauss ens donava el que ens han donat tots el gossos que hem tingut (en Trobat, el primer Krauss i la Duska), l´alegria de compartir la seva vida amb nosaltres, l´alegria de veuren´s com si cada vegada que arribavem a casa fos la primera. Els bons moments compartits en les passejades que hem arribat a fer ell i jo tot sols o amb el papa, la mama, en Josep, en Pol i en Ramón. Era un més de la família. Quins bons moments que ens ha fet passar ! Ens haurem d´acostumar a la seva absència. Adéu Krauss, maco
  • Lo que te diría
    Susana | dimarts, 15 de novembre de 2011 | 13:52h


    No
    llores por mí.


    Me
    has dado un hogar donde cobijarme, me has proporcionado alimento y,
    sobre todo, me has dado tu amor y tu compañía. Lo
    último que querría es verte sufrir por mí.


    Ahora
    que no estoy contigo, no quiero verte triste. Deseo que cuando
    pienses en mí sonrías, pues asi sabré que mi
    recuerdo te hace feliz.


    Quiero
    que recuerdes los buenos momentos que compartíamos, nuestras
    muestras de cariño, nuestros juegos... y si alguna vez te
    defraudé, o me porté mal, perdóname.


    No
    estés triste... Yo no lo estoy, porque sé que guardas
    ese rinconcito especial para mí en tu corazón.

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats