El candidat que pot acabar essent el gran perdedor de les eleccions, Pérez Rubalcaba, n’ha dita una de grossa que palesa quina visió tenen els socialistes del que és l’Estat de les Autonomies. Val a dir que es distingeix poc o gens de la que té el PP.
Ni més ni menys ha dit que obligarà les Comunitats Autònomes (CA) a gastar un cinc per cent més en sanitat, educació i polítiques socials, tot obligant-les a gastar menys en altres partides.
De fer-se el que en Rubalcaba propugna, el final de l’Estat de les Autonomies hauria arribat de cop i volta. Sense autonomia financera i sense capacitat de decidir què fer amb els recursos disponibles, les CA acabarien per ser instruments descentralitzats de l’Estat que dirigiria el seus passos: titelles en mans de l’Administració central de l’Estat.
No puc deixar de dir que el que proposa violenta de ple el Títol VIII de
La decadència socialista s’accelera. Ja no saben què fer per aturar la davallada de vots a la qual s’enfronten. L’Estat entra en descomposició, de seguir les tesis socialistes.
El mal és que no se’n penedeix gens de dir el que ha dit en Rubalcaba perquè creu coincidir amb l’opinió majoritària dels seus votants i la dels del partit popular.
És la visió de l’estat de les Autonomies des d’Espanya. La confirmació del trencament del consens constitucional que és a la base de
Un desastre més sense pal·liatius. Convé prendre’n bona nota per a dibuixar el futur convenient per a Catalunya.
(Per cert, escoltarem dir a la senyora Chacón que no combrega amb les idees d’en Rubalcaba? Algú del PSC, per exemple els qui aspiren a dirigir el partit, contradirà el seu candidat? Pobre PSC, captiu, mort i sebollit)
I alhora es fassen despeses milionàries militars anuals superiors al deuter de les autonomies.
A no ser que siguen massoquistes alhora.