wuming |
Política |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 08:21h
Vaig a parlar de mi mateix. M’he trobat amb l’estampa següent: comminat a escollir entre dos camins: Vinc d’una llarga trajectòria comunista. He estat membre de la Joventut Comunista i membre del comitè central del Partit Comunista Italià i parlamentari entre 1992 i 2005. I vaig veure morir aquella estranya criatura, que vivia en una fonda contradicció. Estava lligat a la història comunista, i alhora, representava una heretgia (...)
Encara que no es diga són dos cares d'una mateixa moneda indivisible on no n'hi ha dreta sense esquerra i al'inrevès..
Anònim |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 20:05h
Per una esquerra socialista, ecologista i feminista forma part d'una mateixa moneda tàcita, implicita i indivisible que per una dreta liberal, respectuosa amb el medi ambient i masclista.
Per una esquerra socialista, ecologista i feminista forma part d'una mateixa moneda tàcita, implicita i indivisible que per una dreta liberal, respectuosa amb el medi ambient i masclista.
Encara que no es diga o es vulga fer invisible..