Avui en dia, potser un xic més que mai, perquè ho hem tingut quasi tot al nostre abast i perquè veiem com ho estem perdent, la queixa permanent està a totes les agendes; tant a les de pobres com a les de rics.Pulstar - Vangelis
El fenòmen no és nou, però darrerament està calant de manera preocupant en la ciutadania, i s'extén rapidament, com el virus de la grip que ens visita cada hivern. D'entrada no és fàcil reconèixer-ne els “simptomes”; son necessàries unes hores, o fins i tot dies, d'observació de l'afectat per tal d'adonar-se'n. Segur que coneixeu algú que es passa el dia queixant-se, lamentant-se per la seva mala sort, actuant com si algún Déu venjatiu els la tingués jurada. Aquests herois grecs van per la vida repetint la seva lletanía d'innumerables desgràcies, buscant algú que escolti els seus amargs relats, els quals farceixen de jos i de mis. Un contratemps és considerat una mala jugada del destí, qualsevol negativa és una conspiració, i tot aquell qui no els ajuda o no els compadeix, és un enemic. I si per ventura algú insinua que hi ha gent que està pitjor, recomencen la seva lletanía posant més enfasi en tot allò susceptible de ser dramatitzat. Se'ls pot reconèixer per la abundància de monosil·labs del tipus Buf, Brrrr... i Ai.
Em dona la sensació que ha arrelat massa la frase Qui no plora, no mama. La queixa és gratis i molt sovint dóna fruits. A ningú li agrada sentir plorar una criatura i els que son pares saben que costa aguantar el plor d'un infant, i més especialment si és el propi. Per això, per tal d'estar tranquils cedim davant del xantatge de la queixa. Un cambrer sap que aquell que amb més insistència demana el seu cafè, abans el tindrá. D'aquest sac en queden exclosos els cambrers superprofessionals que saben mantenir a ratlla aquests especímens pesats. Però també és cert que això te un preu, i que el plor constant al final genera rebuig.
Bon dia.