VilaWeb.cat
ramonfarre | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 07:08h

La intuïció diu que el govern espanyol farà retallades en l’estat del benestar una vegada assoleixi el poder. Es trobarà presumiblement amb uns comptes públics insostenibles i amb dèficits més grans dels anunciats.


Probablement sigui així però es notarà poc. Es farà a la manera que ho ha fet el PSOE aquesta temporada: collant les comunitats autònomes.

 

Són les comunitats autònomes les competents en matèries que suporten la despesa més gran de l’estat del benestar. La salut, l’educació i les polítiques de benestar social s’emporten el 70% (ordre de magnitud, exclosa la seguretat social) de la despesa pública.

 

Si s’han d’aplicar controls de despesa en aquestes àrees seran les comunitats autònomes (CA) les que s’hi veuran obligades.

 

L’Estat conserva la recaptació, la definició del sostre de despesa, les regles del joc de la distribució de la renda, el sistema de finançament, l’autorització d’endeutament de les CA...Té, en definitiva, la clau de la caixa i l’establiment de les regles de joc.

 

Per tant, en situació de debilitat extrema de les finances púbiques, la tensió entre l’Estat i les CA serà constant. Aquestes no voldran ser les dolentes de la pel·lícula i l’Estat tampoc.

 

Per tot plegat és raonable que les nacions amb voluntat d’autogovern vulguin administrar el seus recursos per la via del concert o del pacte fiscal, que les gens proclius a autogovernar-se vulguin passar els problemes a l’Estat i si cal retornar competències, i que l’Estat central a mans de centralitzadors vulgui establir polítiques de coordinació de les CA i de recentralització, en contra de l’esperit constitucional de 1978.

 

L’arquitectura constitucional espanyol segons com ha estat aplicada fa aigües. La distinció entre el articles 151 i 143 de la Constitució hagués permès altres configuracions de l’Estat.

 

I ara qui té ganes de plantejar de soca-rel les coses? En un Estat seriós en mans de persones lúcides, amb elits competents i molta voluntat d’entesa encara es podria fer, malgrat les immenses dificultats. Per tant, només es farà a la força, si mai es fa. 

 

I tant si es fa com si no es fa, la sortida segueix estant per a Catalunya entre l’assimilació o la independència. A triar.

 

 

 

Comentaris: 3
  • ...
    Anònim | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 11:38h
    Però el Ministeri de defensa del que ha estat ministre Federico Trillo continuarà mantenint les despeses milionaries superior al deuter de les autonomies i Florentino's Pérez de torn continuaran fent contractes substanciosos superiors als pressupots dels ajuntaments.

    O siga més del mateix i el mateix de sempre, ja siga la gestió pública o concertada privada.
     

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats