xcapdevila |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 18:58h
La temporada castellera s'està acabant i la pluja està accelerant-ne el final. Aquest diumenge la majoria d'actuacions han patit l'efecte d'aquests ruixats de tardor que ens haurien de portar el fred d'una punyetera vegada. La pluja ha provocat canvis d'escenari (algunes diades s'han traslladat a pavellons o locals d'assaig) com podreu veure al Quarts de Nou d'aquest dilluns a les 21.40 al Canal 33.
L'oratge i els canvis també deuen haver influit en el mal resultat i les caigudes que s'han produït en algunes diades de tancament de temporada. És el cas del Dia de la Colla dels Bordegassosque han desmuntat dos intents de torre de 7 i de 4 de 8, l'últim dia de la temporada més brillant dels últims 15 anys; o de l'actuació de Granollers dels Minyons de Terrassaque després d'un pinyo de 3 de 8 carregat han acabat l'actuació amb castells de 7, a vigílies de la seva diada (27 de novembre: Especial Q de 9 per TV3) on s'esperaven intents de 3 de 10 amb folre i manilles.
Però aquest final de temporada també ha vist castells a una plaça força insòlita: el cim de La Mola de Sant Llorenç del Munt, a 1.105 metres d'alçada. La colla protagonista: Els Atzavares de Btv, que celebraven (sense samarreta commemorativa) el seu 15 è aniversari.
Va ser un intent de 4 de 4 amb l'agulla al mig que no va arribar a col·locar ni l'aixecador, en mig d'una boira espessa i un públic escàs que va al·lucinar pepinillos i que es feia creus de que aquella activitat tant destralera hagués estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La xarlotada castellística va ser un dels moments culminants de la 15ª Pujada a La Mola del col·lectiu l'Atzavara, integrat per un nucli selecte de l'equip de fundadors -i alguns afegits- de Barcelona TV. Jo feia un parell d'anys que no hi anava però no els suficients com per ser expulsat d'una convocatòria tan exclusiva, o per no trobar-s'hi tant a gust com sempre, amb uns amics amb els quals ens retrobem un cop l'any, però amb la mateixa alegria i la mateixa confiança com si continuessim veient-nos cada dia.
Si voleu més detalls de l'excursió cliqueu aquí i aquíi si voleu veure totes les fotos podeu anar aquí. Les fotos i la ruta cartogràfica són una gentilesa de l'Eugeni Santos; els dibuixos al carbó del Cesc Centelles us els estalvio, perquè que s'hagi comprat un iPhone no justifica unes photos tan lletges. L'Albert 7ò no fa fotos, però de la resta de la intendència ho fa quasi tot.
Nota per a la història de la 15ª Pujada: Els Mikados de la Glòria anaven en una motxil·la... de la Diputació!!!!
I si voleu antecedents de La Mola que més em Mola ho trobareu aquí i també aquí.
Martí-* |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 10:59h
Com que veig que no en fas esment, ho he de fer jo: des que no entrem a la casa del Senyor a fer les nostres oracions de després de dinar i escoltar les assenyades paraules de monsenyor Puigcorbé, els castells no pugen drets i la canalla la tenim esporuguida, ara fins i tot se'ns lesionen els pilars... No anem bé. Ora et lavora.
xcapdevila |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 12:17h
Que no vol dir moro. Sinó que ara que ve el PP tornarem a tenir la missa obligatòria i això no passarà més. Per cert he rebut una denúncia de la CCCC dient que com que l'aixecadora no portava casc, la clavícula del 7ò no la pagarà el seguro.
Aquest cop va ser un intent de 4 de 4 (s'en diu així?) però el que sí que vam aconseguir és que jo hagués d'ana a la Creu Roja a que em miressin la clavícula esquerra arran del pes que deixava anar un tal Xavi Sobrón. Tot i la lesió, us continuo estimant.
xcapdevila |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 11:13h
Hi ha una foto que testifica amb detall el teu aguant escàs i intueix lesions claviculars segures. Molta llista dels herois del motor dels anys 60 i demés glòries esportives i molt poca pràctica d'exercici físic.
L'any que ve portarem ambulància, com a les actuacions serioses, i unes assistentas socials o uns camilleros (que estiguin ben bones/bons).
Aquest cop va ser un intent de 4 de 4 (s'en diu així?) però el que sí que vam aconseguir és que jo hagués d'ana a la Creu Roja a que em miressin la clavícula esquerra arran del pes que deixava anar un tal Xavi Sobrón.
Tot i la lesió, us continuo estimant.
L'any que ve portarem ambulància, com a les actuacions serioses, i unes assistentas socials o uns camilleros (que estiguin ben bones/bons).