Sortírem de casa a les
vuit per entrar a la Seu a esperar l’espectacle de llum que es produeix quan el
sol de bon matí es filtra per la rosassa major i s’està uns segons ben aplomat
tatuant la pedra dessota la rosassa menor de ponent. És a les vuit hores i trenta minuts
quan es dóna la tangència. Ho podem veure l’onze de novembre, sant Martí, i el
dos de febrer, la Candelera, i perdura un parell de dies endavant o endarrere
d’aquestes dates.
Amb un sostre tan alt i un
dia tan clar, la Seu ben plena - ho ha estat divendres i dissabte de gom a gom -
l’espectacle tenia l’emoció d’un petit miracle. La convocatòria de la bellesa
té seguidors. La fan la Societat Balear de Matemàtiques i el Capítol
Catedralici.
Podrien prendre’n nota els
experts de turisme i les televisions. Si donen fems recullen el mateix, si es
dóna qualitat es recull emoció, espiritualitat i èxit de convocatòria...
No és veritat que la gent demani telescombraries
o turisme de sangria, sexe embriac i platja estibada. El tema és ben al
contrari : això és el que li donen per inèrcia o banalitat i ens arriba el què ens
arriba.
Ho parlava amb en J., un
comerciant amic. Em comentava que a la tardor i a l’ hivern hi ha persones
interessades i interessants que ens visiten, amb un comportament respectuós amb
l’entorn i que compren el que necessiten, econòmicament rendibles pels comerços
i els restauradors i que permeten un horari més sostenible amb la vida
familiar. Més aviat són els hotelers que decideixen tancar per que no tenen una
ocupació del cent per cent i quan la tenen, com és el cas d’aquest estiu,
escudats en la crisi, tampoc els treballadors noten cap tipus de millora. Els
vols es redueixen i les oportunitats de viatjar disminueixen, l’oferta resta
esquifida i això és un peix que es mossega la coa.
Però anem al que anàvem la
bellesa convoca mirades. En sortir de la Seu toparem amb un grup de “models”
primíssimes (talla 34) amb uns tacons més prims que elles i uns
fotògrafs que les retrataven. Havíem estat quasi tres hores gaudint del
silenci, de la llum, de la perícia dels constructors, de les explicacions i els jocs matemàtics que
ens oferien els organitzadors, dels detalls i l’encontre amb amics i ningú no
hi dedicà ni 30 segons a les al·lotes ni a la seva minsa talla.
Després vam fer
cap a ca s’ Andritxol a beure’ns unes volls, a menjar uns llonguets calents i a
assaborir un cafetet.
Parlant de bellesa, la
principal del dia va ser anar a veure na Q. que està preciosa i per paga cada
pic que li dius que és preciosa i que l’estimes un munt et dedica una rialla que
et desfà. Aquest és un miracle vivent i continuat que no ens el podem acabar i
així i tot en volem més... cosa de padrins, potser.
El dia va continuar amb la
manifestació d’entitats i ciutadans contra les retallades a tants nivells, no
només econòmics, als Serveis públics, a la sensibilitat, a la llengua, a la
cultura, a l’educació, a les associacions que treballen per garantir els drets
socials amb els col·lectius que més ho necessiten... Per mi que érem més de
4000 persones i les que serem...
Victoria |
diumenge, 20 de novembre de 2011 | 08:43h
Ja ho pots ben dir. Aplega bellesa i saviesa, observació i càlcul, matemàtiques i poesia...i naturalment la incontinència de la natura que constantment dóna i no se'n cansa mai. Memòries
rginer |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 17:13h
Quins moments més encantats, encisidors, magnètics, bells. Donar qualitat .... no ven, no és mediàtic. Quina tristor ! Avui plovent, un altre tipus de bellesa, perque és una pluja bonica, constant, no he begut una voll, però sí un vermut de Reus. Gràcies per aquests apunt i aquests moments.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Enric
Gràcies per aquests apunt i aquests moments.