Recomano molt el nou llibre de Ferran Torrent. He llegit per primera vegada aquest autor aquest mateix any, començant per la seva novel·la de fa molts anys Gràcies per la propina , i continuant per aquesta que ha publicat ara, i n'he quedat molt admirat.
La novel·la Ombres en la nit ens fa pensar molt sobre la naturalesa humana, i sobre les terribles conseqüències de les guerres. Els humans som fàcilment impressionables, sovint ens manca un afany per trobar el nostre propi criteri independent, i ens apuntem a seguir una ideologia simplement per trobar una seguretat en pertànyer a un grup, creient cegament en unes consignes simplistes, que són tan fàcils d'entendre com superficials i falsejadores de la complexa realitat. Així ens trobem com un grup de persones que havien mantingut una amistat entranyable en temps de pau poden ser arrossegades cap a una obediència cega a vàries d'aquestes ideologies, enfrontades entre elles, i això els porta a cometre tota mena de traïcions entre ells mateixos.
La novel·la Ombres en la nit ens fa pensar molt sobre la naturalesa humana, i sobre les terribles conseqüències de les guerres. Els humans som fàcilment impressionables, sovint ens manca un afany per trobar el nostre propi criteri independent, i ens apuntem a seguir una ideologia simplement per trobar una seguretat en pertànyer a un grup, creient cegament en unes consignes simplistes, que són tan fàcils d'entendre com superficials i falsejadores de la complexa realitat. Així ens trobem com un grup de persones que havien mantingut una amistat entranyable en temps de pau poden ser arrossegades cap a una obediència cega a vàries d'aquestes ideologies, enfrontades entre elles, i això els porta a cometre tota mena de traïcions entre ells mateixos.
Aquest llibre m'ha semblat d'una gran qualitat. El que m'ha sorprès una mica és l'ús de certes expressions valencianes en què no acaba de quedar clar si és valencià genuí o simplement una certa modalitat de castellanització de la llengua. No voldria fer cap crítica, sinó més aviat plantejar una qüestió de la qual no en tinc clara la resposta. Hem de dir que Espanya està en Europa, o que Espanya és a Europa? És això una diferència autèntica entre dialectes de Catalunya i del País Valencià, o bé només reflecteix que el procés de castellanització de la llengua ha pres camins diversos en les diverses contrades dels Països Catalans? Hem de dir sempre "En Manuel no hi és", o bé hem d'acceptar "Manuel no està" com una variació del valencià? Hem de dir sempre "dues dones", o bé hem d'acceptar que a València i a Lleida és natural dir "dos dones"? En aquest cas, el llibre de Ferran Torrent fa servir dues i dos sense cap criteri clar.
Moltes vegades, aquest tipus de variacions acaben donant moltes accepcions i flexibilitat a la llengua. El DIEC ens diu que estem a un lloc quan volem donar-li un sentit de duració ("he hagut d'estar tres hores a la policia per renovar el DNI") però hi som quan el sentit és puntual (com el famós "ja sóc aquí" d'en Josep Tarradellas). L'ús d'estar s'ha de considerar correcte sempre que es pugui interpretar que estem a un lloc durant un temps. Però hem d'acceptar que en alguns dialectes podem fer servir "estar" també en el sentit puntual, per exemple quan clarament ens referim a "ara"? La realitat és que a Catalunya, l'ús d'estar es va generalitzant en un procés de castellanització, i a València potser això va produir-se anteriorment. Però al País Valencià no sempre sentirem dir "Estem en València", també es diu "Som a València". Al llibre de Ferran Torrent, l'ús de "en" i "a" com a preposició de lloc hi apareix també sense una norma clara. Raimon, per exemple, canta "Hem vist tancats a la presó homes plens de raó", no pas "en la presó". Però, ens convé tanta flexibilitat, especialment quan sabem que les opcions més semblants al castellà seran sempre les que s'acabaran imposant sobre les altres en l'entorn en el qual vivim?
Per una banda, cal que la llengua no sigui excessivament acadèmica i que segueixi l'ús que en fan els parlants, però per l'altra, hem de saber detectar els castellanismes i no deixar que variacions en el procés de castellanització magnifiquin les diferències entre valencià i català en una direcció que és la que voldrien els secessionistes lingüístics. Caldria trobar un equilibri en aquesta qüestió.
Moltes vegades, aquest tipus de variacions acaben donant moltes accepcions i flexibilitat a la llengua. El DIEC ens diu que estem a un lloc quan volem donar-li un sentit de duració ("he hagut d'estar tres hores a la policia per renovar el DNI") però hi som quan el sentit és puntual (com el famós "ja sóc aquí" d'en Josep Tarradellas). L'ús d'estar s'ha de considerar correcte sempre que es pugui interpretar que estem a un lloc durant un temps. Però hem d'acceptar que en alguns dialectes podem fer servir "estar" també en el sentit puntual, per exemple quan clarament ens referim a "ara"? La realitat és que a Catalunya, l'ús d'estar es va generalitzant en un procés de castellanització, i a València potser això va produir-se anteriorment. Però al País Valencià no sempre sentirem dir "Estem en València", també es diu "Som a València". Al llibre de Ferran Torrent, l'ús de "en" i "a" com a preposició de lloc hi apareix també sense una norma clara. Raimon, per exemple, canta "Hem vist tancats a la presó homes plens de raó", no pas "en la presó". Però, ens convé tanta flexibilitat, especialment quan sabem que les opcions més semblants al castellà seran sempre les que s'acabaran imposant sobre les altres en l'entorn en el qual vivim?
Per una banda, cal que la llengua no sigui excessivament acadèmica i que segueixi l'ús que en fan els parlants, però per l'altra, hem de saber detectar els castellanismes i no deixar que variacions en el procés de castellanització magnifiquin les diferències entre valencià i català en una direcció que és la que voldrien els secessionistes lingüístics. Caldria trobar un equilibri en aquesta qüestió.
Poso aquest exemple perquè estic barrinant tot el dia què carai vol dir plantar-se. Plantar-se vol dir impedir que una cosa que et molesta tiri endavant. No sé pas com Esquerra podrà impedir que els espanyols segueixin arrabassant-nos els calers i la identitat. Però, vaja, anava d'un exemple de sintaxi: A i no en.