peremerono |
PSUC |
dissabte, 12 de novembre de 2011 | 23:34h
És el 1917: la revolució ha començat. I els ulls de molts catalans enrogeixen fins a la fi de la guerra d’Espanya. Una passió, unes veritables muntanyes russes de sentiments contradictoris. Tot és possible quan tot és roent. Macià va anar el 1925 a Moscou i va parlar amb Zinoviev dels drets dels pobles; hi havia acord. Els primers a quedar enlluernats amb Rússia van ser els anarquistes (...)
Daguer |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 11:20h
sense llençar-ho tot per la borda ni fer el joc a la dreta. Però sí, hi ha coses de l'esquerra dogmàtica que ens ha fet molt de mal. Com la "fraternitat dels pobles d'Espanya" i la visió falsament solidària amb qui no només no s'ha solidaritzat mai amb nosaltres sinó que rampinyen els nostres diners i la nostra identitat. Perquè com diu el socialista Griñan, els andalusos estimen tant Catalunya que van venir a treballar per a la nostra prosperitat. No ho vas sentir ahir mateix per TV3?
peremerono |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 14:19h
Jo crec que el federalisme i aixo de la solidaritat dels pobles d'Espanya va ser una proposta feta de bona fe i a fi de bé, no pas una mascarada; hi crèien, hi crèiem, ben sincerament.
Crec que en Griñán va dir, i té raó, que van contribuir a la prosperitat de Catalunya; això és innegable per ells i per tothom.
Crec que en Griñán va dir, i té raó, que van contribuir a la prosperitat de Catalunya; això és innegable per ells i per tothom.
Pere