Els catalans fem servir sovint quest criteri que subratlla la nostra condició subalterna, perifèrica. Sobretot en àmbits institucionals: si l’Estat té tendència a posar els seus organismes noms com Agencia Tributaria, Instituto Nacional de Estadística, Instituto de la Mujer, etc., la Generalitat opta per noms com Agència Tributària de Catalunya, Institut d’Estadística de Catalunya o Institut Català de les Dones. I el mateix amb el nom de les lleis: Código Civil/Codi civil de Catalunya, Ley de Protección Civil/Llei de protecció civil de Catalunya, Ley General de Comunicación Audiovisual/Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, etc.
És clar, una cosa són les “Corts Generals” i una altra el Parlament de Catalunya (o el Parlament Europeu). I, si considerem que l’executiu espanyol és el “govern central”, ningú no s’ha d’estranyar que els barcelonins estiguem convençuts que Bilbao queda al nord i València a llevant.
Perquè, avui dia, qui sospita que la llevantina -la "donzella de la costa de llevant"- fos del Maresme?
