Més enllà de la campanya oficial, pública i tan neta com una patena, que protagonitzen els partits sorgits del pacte de la transició, altrament anomenats constitucionalistes, hi ha una campanya rica, viva, discursiva, imaginativa i emprenedora que sorgeix d’un magma volcànic d’imprevisibles conseqüències.
Malgrat les intencions de tancar portes a les veus democràtiques per via legislativa, aquesta altra campanya ha seguit fent forat, ha estat capaç de reunir-se al voltant del projecte #JoAvalo i va traient el cap en les pàgines d’aquells mitjans agosarats que s’atreveixen a sortir-se del carril bipartidista imperant.
Em permetes que te la presenti?
En aquesta campanya, les eleccions són un punt més, però no pas el prioritari, en aquests entorns no n’hi ha prou amb el vot per al vot. En aquest món, el vot és un instrument més d’acció o, com diuen algunes gotes d’aquesta aigua nova, de r-evolució. La pacífica r-evolució del carrer, com va passar per primavera i es va tornar a repetir el #15o.
És una r-evolució que ha guanyat batalles, com la de l’ @edifici15o per una vivenda digna; que ha fet mostres imaginatives, com la dels iaiofalutas que passen de mirar les obres per treure el nas en oficines de bancs i entitats de rating financer, etc..
Seguim, doncs, algunes de les vies electorals d'aquest magma a la circumscripció de Barcelona:
1.- Votar a una de les altres candidatures:
Malgrat la imposició d’avals a les llistes sense representació parlamentària – un fet que ha deixat K.O. a 8 de 20 llistes pel Congrés i a 4 de 15 pel Senat -, el gruix de candidatures nascudes d'aquests móns han passat la “nota de tall” imposada pel dos grans partits de l’Estat a la pluralitat democràtica. Repassem-les en l’ordre de presentació de llistes:
El PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL (PACMA), encapçalat per l’Antonio Ignacio Valle Pérez, que, com diuen a CanalSolidari, pretén aprofundir en el debat sobre el respecte i protecció als animals en l‘àmbit polític espanyol i català amb propostes com la prohibició de la caça; la promoció de l’agricultura sostenible i ecològica i d'un estil de vida més saludable que beneficiï tant a les persones com als animals; o posar fi a les curses de braus i als espectacles i formes d’entreteniment amb animals arreu de l’Estat.
Els PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT), encapçalats per en Josep Jover Padró, un advocat independent que ha liderat alguns dels processos jurídics del moviment del #15m i que es compromet a defensar a les Corts, els punts de vista de la gent que participi en el seu espai de participació ciutadana (http://pirata.cat/ideatorrent/) on també es pot ajudar a construir el programa del #20n: http://www.pirata.cat/programa-generals-2011/
Els ANTICAPITALISTES, llista que encapçala l’Esther Vivas Esteve, i conformada, en paraules de Canal Solidari, per activistes socials, aturats, estudiants, agricultors, sindicalistes, ... que defensen mesures de ruptura amb l’actual model polític i econòmic, com la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels serveis públics davant les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada laboral sense reducció de salari per crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles.
Els ESCONS EN BLANC (EB), amb en Sebastià Llorach Camprubí al capdavant, que proposen deixar els llocs de Congrés i Senat buits com a protesta i mostra de rebuig a la política actual.
Algunes d’aquestes llistes també tenen candidatures operatives pel Senat. Una càmara per a la qual cal fer una precissió que, sovint, s'oblida:
Al Senat es voten persones concretes i no llistes, amb el què un votant, si vol, pot escollir candidats i candidates de llistes diferents. Per exemple, algú pot escollir en Moisès Broggi, de la llista de Catalunya SI; en Guillot, de l’Entesa; i un candidat dels Pirates, del PACMA o d’Escons en Blanc per a completar els tres candidats als quals es pot votar com a màxim.
2.- Més enllà del #nolesvotes, aplicar l’ #aritmEtica20n:
La lluita contra el bipartidisme que hem heretat del pacte entre les elits socials de la pell de brau, ha derivat en un turnisme de facto que fa mal als ulls del demòcrata conscient i, per tant, crític amb l’estat de les coses vigent. Aquesta crítica ha tornat el #nolesvotes contra el nou pacte antidemocràtic que va suposar la llei Sinde, en una nova proposta més científica i creativa a l’hora.
#aritmEtica20n, l'alternativa, proposa votar els partits que, en el combinat de les darreres eleccions celebrades, tenen més possibilitats d’aconseguir escons i, d’aquesta manera, trencar les majories absolutes que es preveuen, obligant als nostres representants a dialogar, a parlar, a exercir la democràcia més real possible en un sistema representatiu.
El llenguatge utilitzat pels pares de la idea és més revolucionari que el que jo faig servir en aquest apunt. Sempre cal anar a màxims i parlar de revolucions per arribar a un jovent desencisat i, per alguns col·lectius d’adults, desenganxats del sistema i del seu futur. Però aquest jovent és el que ha parit el magma que es belluga per les xarxes i pel carrer, que col·labora en entitats culturals i cíviques i que, sense fer gaire soroll, està construint una política paral·lela a la dels nostres representants.
Si votes a Barcelona i optes per aquesta via, les teves opcions electorals seran l'Esquerra Plural d’en Joan Coscubiela i la Catalunya Si de l’Alfred Bosch.
Em mullo ja?
Pel Senat, les llistes obertes, em permeten seleccionar tres perfils que em semblen complementaris i capaços d'autoenriquir-se: El d’en Moisès Broggi (l’avi brigadista de Catalunya SI, vindria a ser l'Stephane Hessel català) i el de dos joves transmissors de les propostes de tot un col·lectiu de gent on tu també pots dir-hi la teva: en Rubén-Dario Castañé i en Sergi Jordà.
Pel Congrés, la cosa està un xic més peluda, i és que estic en un triangle electoral, entre aplicar la #aritmEtica20n amb en Coscu o en Bosch de caps de cartell, o anar a la opció realment innovadora i radicalment democràtica de Pirates de Catalunya. És a dir, entre seguir vigilant al carrer i a la xarxa, o passar a la vigilància activa des de seu parlamentària amb un col·lectiu de gent normal.
Què em recomanes???
..I la meva intuició em diu que, tant Iniciativa com ERC, si es segueix el consell de l'aritmètica inversa poden guanyar una mica més de suport en aquests sufragis, suficient per recompensar unes idees que mereixen més reconeixement del què ara mateix tenen, d'acord amb el meu criteri i opinió personal..
..Però crec que tant ICV com ERC-SI poca cosa podran fer per canviar l'estat de les coses que vindrà després del 20-N, per molt que puguin recollir part del vot que es preveu que perdi el PSC..
..I si, per tant, el seu creixement electoral no ha de tenir efectes pràctics, en aquest cas, crec que seria important donar-li suport al partit Pirata, per dues raons:
Perquè obtingui representació parlamentària, com a expressió d'un vot de protesta contra l'estat actual del sistema polític, i capitalitzi d'uel suport del moviment del 15-M, del què no és part, però les opinions del qual mereixen estar representades, sense que això perverteixi l'esséncia del moviment.
Per començar a introduir una nova forma de participació ciutadana en què, per primera vegada, la veu la tindrà el ciutadà, i no pas algú que demana el seu suport, i per acostumar-nos a formar part d'un moviment en què el ciutadà ha d'agafar la responsabilitat de participar i implicar-se activament. Si el ciutadà demanava participar-hi, ara és el moment de demostrar-ho..
..Tot i què..
..Podria ser útil saber les perspectives que té d'obtenir representació parlamentària el Partit Pirata, ja que si fossin nul·les, tant faria donar suport al Partit Pirata que a altres igual de respectables, com els que has esmentat, i llavors plantejar-se la utilitat del vot, com a possibilitat d'obtenir representació parlamentària..
Sigui com sigui, si ho mirem bé, el resultat tampoc és massa rellevant, perquè, per a què ho fos, n'hauria de passar una de molt grossa per qué els ciutadans, ara mateix, manessin més que un Directori Europeu que segueix la veu del seu amo..
Així que, sincerament, jo votaria segons la intuició.. ..o el sentiment.. ..i no pas gaire per la ráó..
Hola
@lluis moltes gràcies per aquest vot de confiança, afegir al que diu en @Dario
que a Pirates de Catalunya volem una democràcia sempre i no cada 4 anys, com
dius som gent normal en que la màxima es que volem decidir en tot allò que
afecta el nostre dia a dia.
@JRRiudoms
independentment de que una opinió cadascú la pot defensar millor o pitjor, dir-te
que davant de cada problema el més important de tot es que tindràs a tots els
Pirates de Catalunya defensant la teva opció a opinar i decidir al Congrés i
Senat.
salut
i rom!
Com que sóc informàtic d'ofici i d'afició, ja estic posant les primeres pedres d'un nou sistema de participació a http://github.com/imdario/lyd (està en anglès ja que pirates d'arreu del món hi participaran).
@JRRiudoms Tenim gent de tot tipus a Pirates, espero que no ens jutgis per una única persona ;)
@Dani R. i @lluis, us deixo aquí un enllaç a una pàgina que he fet, amb la llista de partits a Barcelona: http://www.socvot.com/tags/provincia:Barcelona Si no l'heu vist abans, potser us ajudi.
El cabreig que li va agafar al militant de Pirates va estar per mostrar-li els meus dubtes de la validesa d'uns arguments en contra de que la homeopàtia es poguès ensenyar, discutir o -fins i tot!- conferenciar a les universitats. El paio en qüestió que vaig tindre l'osadia de criticar [sic] es veu que és una especie de guru, pope o no-se-què del moviment esceptic... Per a mi, és una "espece de con", que diuen les meves admirades francesses.
De votar, pot ser votarè a l'Amaiur (per Aralar). Però ni això tinc clar.
Atentament
Amaiur només es presenta a les tres provincies espanyoles d'Euskal Herria, és a dir, a Biskaia, Gupuskoa i Araba. A Barcelona, la opció més propera a Amaiur és el conglomerat independentista que s'aplega al voltant de l'Alfred Bosch i Esquerra Republicana.
Si, en properes eleccions, vols votar una opció que es presenta en una provincia on tu no vius, cal que et busquis algú del lloc i t'empadronis -si no vaig errat amb sis mesos d'antel·lació a la cita electoral- a casa seva.
Pel que fa a les desavinences que comentes, prova de fer el mateix, fent al proposta a l'IdeaTorrent pirata i, si vols entra a militar a un partit polític i fes el mateix a través dels seus canals. Crec que serà més fàcil el respecte de la proposta en el primer cas, que en el segon.
Salut i transparència,
Lluís