IMATGE DE LLETRA A-LITERATU CATALANA
Eren els carrer les venes transcorregudes
d'un existència que ens negaven
per tindre el roig encès als llavis.
Ens deixaven els cantons
per viure quan la nit era l'única albada possible,
allí ens empresonàvem,
abandonades,
dones de carrer,
cors ofegats en la bromera
no desitjada de la nit fosca.
Van ser altres,
amb noms idèntics als nostres
qui cridaren en la nit,
als parcs sense xiquets,
a les cases buides,
a les finestres tancades,
sota la mà amenaçant.
Ara et recorde,
amb un llibre obert
i les mans tancades
sobre l'absència de paraules.
Viatjaves en la serp de ferro
que et duia a qualsevol paisatge
sense horitzó , sense banderes,
per donar l'ale de llibertat
als llavis amb por d'una dona que plora.
Tu ets com jo,
deies a les siluetes amagades sota els vestits
uniformes i invisibles:
dona, persona,ser,
cúmul d'idees,
emoció que mai no ha de nugar-se,
veu,paraula i crit,
no calles el que ets,
deixa sobre tot allò que viu
la dolça i ferme acció de la mirada.
Et recorde llegint
amb un paper nu
que cobries amb síl·labes de l'ànima.
El teu somriure
sempre grat,
la ma estesa,
l'esguard crític
on mai no va viure la por ni incertesa.
Tota tu vas ser
un temps de cireres i tendresa.
CONNEXIÓ KAOS EN LA RED
