“Hola, com estàs?”, saluda l’alcalde de Barcelona, tot encaixant amb tots i cada un dels assistents al col·loqui organitzat pel portal. “On em poso?”, conclou abans de seure. Són les 19.10h, amb una demora de 10 minuts som a punt d’iniciar la sessió que s’organitza, amb caràcter mensual sota el títol de “implicats” amb ... L’anterior la va protagonitzar Mònica Oltra, de “Compromís pel País Valencià” (...)
L’estança es troba a tocar de la façana, és un rectangle irregular, de considerable alçada, uns
Trias i Vidal de Llobatera, es presenta acompanyat de dos joves rigorosament encorbatats –els guardaespatlles resten al carrer. No du cap paper a sobra per consultar o anotar coses, ni cap bolígraf a la vista. No pren cap nota. Vesteix de rigorós negre –jaqueta, pantalons, sabates i mitjons, camisa immaculadament blanca i corbata blau celest amb punts clars.
Ciutat Vella; Turisme; Fiscalitat; pisos turístics; crisi econòmica; contaminació atmosfèrica; la bicicleta a la ciutat; arbrat; festival Grec; l’ajuntament com a editor de llibres; escoles; cultura ... en són alguns dels temes abordats, breument, per l’interlocutor que es mostra xerraire, comunicatiu, expositivament clar, i franc.
Sempre que pot, i més enllà dels temes, Xavier Trias mira d’introduir algun contingut, de donar algun missatge, algun titular:
“Vull una nova i bona fiscalitat per Barcelona;
“Jo vull manar ens la regulació dels pisos turístics a la meva ciutat”;
“La missió de l’ajuntament és ajudar a redistribuir la riquesa, que tinguin serveis, també, aquells que no poden seguir”;
“El turisme representa avui dia el 16% del producte interior brut-PIB de la ciutat”;
“Hem de fer que els que tenen més, paguin més”;
“A Barcelona no tenim, afortunadament, la situació de la Generalitat, de desesperació. Ens han deixat la Generalitat arruïnada”...
Trias és un nervi. No para de moure’s a la cadira. Dialoga amb els interpel·lants. Amb 65 anys està en plena forma i més prim que fa uns mesos. L’alcaldia i el fenomenal repte que suposa l’ha rejovenit. Es troba content, segur, s’expressa de forma clara i entenedora. Se m’acut que és un metge que tracta de guarir i tenir cura del pacient que és la ciutat de Barcelona. El seu punt fort és la proximitat, el cos a cos, allà hi guanya pel seu sentit comú, la senzillesa i claredat dels missatges. La seva experiència de metge especialista en pediatria és un gran què. El seu és un perfil de gestor pragmàtic i comprensiu. D’home raonat. "És un home sensat", que em va dir -i hi estic d'acord, en Vicent Partal, després del col.loqui.
Alguna cosa li queda, em penso, al Trias d’avui d’aquell jove metge que durant els anys 70 va concórrer a les eleccions sindicals com a independent en la candidatura de Comissions Obreres de Catalunya –llavors sindicat comunista, a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. D’aquí li ve, un cert progressisme i algun tret discursiu socialdemòcrata del qual, quan pot, se’n vanta.
Personalment, i si hagués de puntuar-lo, li posaria un notable alt.
http://twitter.com/perermerono
que realment anava molt fosc.
Salutacions,
Pere
Però... De progressites que no han estat "comunistes reals" n'hi ha un quants. Certament que més a les "dretes" que no pas a les "esquerres". El progressisme és una manera de pensar i fer que no s'adiu gaire amb etiquetes dretanes o esquerranosses (malgrat que el progressisme també l'hagin volgut fer una etiqueta). Pot ser molt progressita una persona titllada de dretes; mentre que una persona "d'esquerres" pot ser tot el contrari.
Atentament, i que tingeu un bon dia.
Cordialment,
Pere