VilaWeb.cat
Victoria | cultura i espectacles | dimecres, 9 de novembre de 2011 | 23:24h
Dia 10 de novembre, 20 anys de la seva absència, ploma en mà fins el darrer dia.

- Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l'hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s'hi estavellen, altres se'n surten i moren tot sovint allà on han nascut
- Per què, mare? És que no els agrada el mar?
- Sí, però potser el troben massa gran.
- A mi m'agrada el mar
- A mi també
- Potser troben que hi fa massa fred
- Potser sí
- Per què els salmons van a morir allà on han nascut? Com ho poden recordar?
- És que tenen molta memòria. Se'n van al mar perquè és ample i profund. Però després el llit del riu els crida.
- No els entenc els salmons.

- I molts de salmons moren abans d'arribar a lloc. Envesteixen les cascades, procuren saltar-les, però moltes vegades tornen a caure i el corrent els arrossega cap a mar. Però hi tornen perquè són molt tossuts. Tenen tanta força que arriben a fer salts de cinc metres per a passar les cascades. Neden contra-corrent
- I les femelles dels salmons mai no s'equivoquen, ni d'indret ni de riu.
- No s'equivoquen mai, mare?
- Mai


Fragment de Mare , no entenc els salmons a El cant de la joventut, de Montserrat Roig

M'ha semblat adient recollir aquest fragment que ens evoca el desig indefugible de retorn al lloc on hem nascut, aquest nedar tossut contra-corrent i la carrera d'obstacles que ens espera. Tanmateix fites essencials de la nostra identitat.

Record amb emoció na Montserrat, aquells ulls tan grans i plens de pipelles, el conversar assertiu i dolç, la fermesa al propòsit i als ideals. Record també que ens confonien a vegades a la Universitat potser perquè les nostres fesomies tenien trets comuns, ara pensó que metafòricament trets de femella de salmó que sap que ha d'envestir les cascades contra-corrent.

Bona nit . Llegim-la. És el millor record.

Imatge: Pilar Aymerich per a l' AELC
Aigua entre macs de M.V.S
Comentaris: 6
  • ja fa un mes
    vedra | divendres, 9 de desembre de 2011 | 13:08h
    Sí, avui fa un mes del post, ara l'he llegit. A l'any 85, a l'Estació de Sants vaig estar escoltant-la en la presentació de la Setmana de llibres en català. Anava parlant emperò la seua mirada profunda envers la meua persona en va impactar, em va penetrar. És el record que sempre en ve al cap, quan penso amb ella. Ella era tres anys més gran però vàrem coincidir en la militància comunista del PSUC, com quasi tothom de les nostres generacions dels anys 60 i 70, amb la lluita i resistència contra la dictadura franquista.
    • ens mou allò vertader, allò que sentim
      Victoria | divendres, 16 de desembre de 2011 | 20:05h
      Te n'adones? Recordar una mirada , un moment evanescent i efímer que viu amb nosaltres. La plata-junta va adobar un camí necessari. Trobarem noves dreceres?
  • Memòria ben oportuna...
    Joan Alcaraz | divendres, 11 de novembre de 2011 | 00:18h
    ...a hores d'ara. I reconeguda per molta gent.

    La "retrates" (de la mà de la "seva" fotògrafa, la Pilar Aymerich) molt guapa. Ho era, la Montserrat: com a persona i com a dona...

    Ara seria, probablement, una de les nostres figures culturals emblemàtiques. Ja havia arribat ben lluny, a la vida terrenal...
    • quan més ens cal
      Victoria | divendres, 11 de novembre de 2011 | 17:47h
      Bon dia, Joan
      És estimulant que sempre hi siguis quan més ens cal. Una abraçada

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats