Divendres potser entraré en campanya. Ja és tota una tradició d’aquest bloc i, les tradicions, malgrat que alguns se’n vulguin desentendre, les manté tothom: tothom!
Avui, però, volia entrar en el bell món dels irreverents culture jammers (agitadors culturals) mitjançant el maridatge de dues cultures que, aparentment, no tenen res en comú: la cultura anarquista i la alta cultura victoriana.
I, quin millor indret per tenir referència d’un moviment com aquest,
que la còmode butaca d’un avió? De ben segur, els seus protagonistes
preferirien un tren clàssic, però els mitjans de transport han
evolucionat i l’avió, encara que no es viatgi en business class,
t’eleva per damunt de la mediocritat, tot apropant-te a un moviment que
cerca la subversió social a través de les maneres refinades, les
corbates, els vestits de tweed i l’humor propis dels galants dels temps
de la reina Victòria.
I tot plegat, sorgit al voltant de la revista The Chap, el diari del senyoritu modern. Una publicació fundada l’any
1999 per Gustav Temple i
que, des del seu manifest fundacional, vetlla per trencar amb la
cultura consumista i barroera a través de l’elegància, una elegància
anticonsumita i sense etiquetes de moda globalitzada, una elegància de
mercadillo i botiga de segona mà.
L’activitat que aplega més senyoritus de l’any són les Olimpíades dels Senyoritus que se
celebren anualment a Londres amb un ambient entendridorament fraternal:
M’arriscaria a assegurar que, salvant les distàncies generacionals,
el moviment objecte d’aquest apunt podria veure’s com una continuació,
un xic més refinada, del moviment mod de la dècada dels 60 i
els 70; de la Internacional Situacionista o, si m’exprimiu un xic, del modernisme del tombant de
segle. Però això, ho deixaré a criteri dels experts més nostrats, tots ells aplegats al voltant de la Escuela Moderna.
La modernitat ha portat a ser senyoritus als Estats actuals i la societat ha volgut votar ser al servei de l'Estat i que aquets Estat siga l'únic senyoritu.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Caldria indignar-se menys i riure una mica +, home!