Molt sovint hem sentit el missatge que la democràcia és el sistema polític menys dolent, i que encara no se n'ha inventat cap de millor. De vegades, quan ens enfadem amb algun comportament polític, ens encaminem sempre cap a fer la comparació directa amb els règims dictatorials. No és això, els catalans i les catalanes hem sofert greument les conseqüències dels règims feixistes, i tothom hauríem de recordar què és una dictadura. Justament, a mi em molesta moltíssim la incapacitat que hi ha entre part de la classe política catalana quant a condemnar el franquisme... crec que, malauradament, per quatre vots ben comptats. Que la ciutat de Tortosa estigui plena encara de símbols i toponímia franquista, és senzillament un insult a la democràcia i a aquells que sofriren l'exili interior i exterior, i els milers d'assassinats pel règim franquista.
La democràcia no és feixisme, en cap moment la considero. Ara bé, durant aquests darrers trenta anys el funcionament dels partits polítics s'ha allunyat completament de la racionalitat. S'ha apartat gent molt vàlida dels llocs de responsabilitat i s'ha omplert les institucions de mediocritat. L'obediència al líder és la funció clau per anar escalant posicions i romandre eternament en un càrrec. De vegades les frases contundents poden semblar demagògiques, però em ratifico totalment en l'asseveració anterior. Recentment en unes actes culturals en una important ciutat de les comarques centrals dels Països Catalans, vam poder comprovar en pròpia pell, i de nou, la incapacitat absoluta i manca de preparació d'alguns/es dels que ens governen. Són fets greus i repetitius, directament proporcionals al pèssim nivell polític i a l'esmentada estructura política que afavoreix aquestes situacions. Com també és greu la tàctica de només pago els meus. Hi ha partits mestres en retallar qualsevol subvenció a quasevol col·lectiu que no els sigui afí estratègicament. Parlo amb coneixement de causa, malauradament.
Recentment he viscut un espectacle esperpèntic, que encara no he paït, i té a veure amb la caça del vot electoral. M'ho havien explicat, però és veure-ho per creure-ho. I penso: què fàcils els és a algun partit forçar el clientel·lisme i aprofitar-se de diferents segments ciutadans? què fàcil els suposa recordar-los certs favors a canvi de vots? què fàcils els és jugar amb la no-ideologia de la major part de la ciutadania? Em va deixar un total sentiment d'impotència comprovar com el sistema democràtic, mal usat per determinats partits, porta al control ciutadà. Aquests partits criticaran el PCUS, antic Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en canvi, quant al control del vot, poden actuar de manera semblant. I és inadmissible.
Molts lectors em poden qualificar d'innocent, ja que fa anys que s'està actuant d'aquesta manera. Però a mi m'agrada romandre en la innocència molts cops. Durant les darreres eleccions municipals, vaig poder veure com el telèfon mòbil polític cridava al vot durant dos hores abans de tancar el col·legi electoral. És lícit? És lícit recordar l'electorat que t'han de votar? Segur que els autors em contradirien i em dirien que demanen la participació electoral, no el vot al seu partit. Siguem adults però...
Els catalans i les catalanes hem vist recentment com ens tiraven en orris l'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Veiem com es fan pactes veritablement incomprensibles. Molts independentistes que votaran Duran, comprovaran com el seu vot servirà per investir Mariano Rajoy. Són incoherències del sistema democràtic. A molts polítics ben establerts els molesta moltíssim el moviment dels indignats i el criminalitzen com a exemple de tots els mals. Són gent gandula i no preparada, diuen. Què s'han cregut? Doncs, cal recordar-los que de gent gandula i mal preparada les institucions n'estan plenes. Jo no sóc antisistema, ni molt menys. Ara bé, no suporto la manipulació ciutadana que fan determinats partits amb les seues tàctiques a la caça del vot, on sembla que tot val. També denuncio en majúscules la mediocritat política i l'abús que es fa en la concessió de subvencions al color propi.
La democràcia no és feixisme, en cap moment la considero. Ara bé, durant aquests darrers trenta anys el funcionament dels partits polítics s'ha allunyat completament de la racionalitat. S'ha apartat gent molt vàlida dels llocs de responsabilitat i s'ha omplert les institucions de mediocritat. L'obediència al líder és la funció clau per anar escalant posicions i romandre eternament en un càrrec. De vegades les frases contundents poden semblar demagògiques, però em ratifico totalment en l'asseveració anterior. Recentment en unes actes culturals en una important ciutat de les comarques centrals dels Països Catalans, vam poder comprovar en pròpia pell, i de nou, la incapacitat absoluta i manca de preparació d'alguns/es dels que ens governen. Són fets greus i repetitius, directament proporcionals al pèssim nivell polític i a l'esmentada estructura política que afavoreix aquestes situacions. Com també és greu la tàctica de només pago els meus. Hi ha partits mestres en retallar qualsevol subvenció a quasevol col·lectiu que no els sigui afí estratègicament. Parlo amb coneixement de causa, malauradament.
Recentment he viscut un espectacle esperpèntic, que encara no he paït, i té a veure amb la caça del vot electoral. M'ho havien explicat, però és veure-ho per creure-ho. I penso: què fàcils els és a algun partit forçar el clientel·lisme i aprofitar-se de diferents segments ciutadans? què fàcil els suposa recordar-los certs favors a canvi de vots? què fàcils els és jugar amb la no-ideologia de la major part de la ciutadania? Em va deixar un total sentiment d'impotència comprovar com el sistema democràtic, mal usat per determinats partits, porta al control ciutadà. Aquests partits criticaran el PCUS, antic Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en canvi, quant al control del vot, poden actuar de manera semblant. I és inadmissible.
Molts lectors em poden qualificar d'innocent, ja que fa anys que s'està actuant d'aquesta manera. Però a mi m'agrada romandre en la innocència molts cops. Durant les darreres eleccions municipals, vaig poder veure com el telèfon mòbil polític cridava al vot durant dos hores abans de tancar el col·legi electoral. És lícit? És lícit recordar l'electorat que t'han de votar? Segur que els autors em contradirien i em dirien que demanen la participació electoral, no el vot al seu partit. Siguem adults però...
Els catalans i les catalanes hem vist recentment com ens tiraven en orris l'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Veiem com es fan pactes veritablement incomprensibles. Molts independentistes que votaran Duran, comprovaran com el seu vot servirà per investir Mariano Rajoy. Són incoherències del sistema democràtic. A molts polítics ben establerts els molesta moltíssim el moviment dels indignats i el criminalitzen com a exemple de tots els mals. Són gent gandula i no preparada, diuen. Què s'han cregut? Doncs, cal recordar-los que de gent gandula i mal preparada les institucions n'estan plenes. Jo no sóc antisistema, ni molt menys. Ara bé, no suporto la manipulació ciutadana que fan determinats partits amb les seues tàctiques a la caça del vot, on sembla que tot val. També denuncio en majúscules la mediocritat política i l'abús que es fa en la concessió de subvencions al color propi.
Pos els teus potser no són gent gandula i mal preparada, però en 7 anys han portat Catalunya a la ruïna econòmica... Ara als altres els hi toca reparar els danys...