VilaWeb.cat
jaumefabrega | EL GUST: CUINA I PENSAMENT | dimarts, 8 de novembre de 2011 | 19:40h
Cuina i símbol: l´olla d' una pàtria o de dues...

 

L’olla, símbol de la pàtria espanyola

 

L’ olla o “cocido” és un legítim motiu d’orgull per als espanyols i, durant mes d’ un segle, ha estat la penyora més preuada del famós restaurant Lhardy, de Madrid, on hi ha acudit a menjar-la grans literats, que els ha fet destil.lar efluvis en prosa o en vers, tant de caire nacional- cocido madrileño, símbol de tots els bullits espanyols- cocido montañés, andaluz, maragato, canario, asturià o de Potes i , és clar, “gallego”, “catalán”, “vasco”.

Significa, doncs, les essències més simbòliques de la pàtria, i així  en dóna testimoni la literatura. D’ una banda és constitueix com el plat nacional espanyol, el símbol gastronòmic del mateix país i de la seva història, amb molt més pedigrí castellà que la Paella o la “tortilla española”.

Així, cada “regió” té, és clar, la pròpia variant; però totes conflueixen en el que és la referència de les referències, el “cocido” de Madrid. Internament, i a fora, és percebut d’ aquesta manera. Això és el normal, és clar.

Com amb qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana, la cultura o la política: aquest nacionalisme difús  o ambiental no es nota, i per això, els ultranacionalistes a l’estil serbi com “Ciudadans (ressentits) de Catalunya” –babèlics i taxidemistes, populars i socialistes- es diuen “no nacionalistes” i “no identitaris”- ells que es basen a voler imposar la identitat espanyola i a no respectar la catalana!.

Naturalment, una altra nació jacobina, França, participa de la mateixa noció.

Així els il.lustres universitaris G. Fumey (“maître de conférence” de geografia cultural a la Universitat París IV-Sorbona) i O. Etcheverria (mestre de conferència de geografia de l’ alimentació a la Universitat d’ Angers) autors de l’ Atlas mondial des cuisines et gastronomies, firmen  un text intitulat “Le cocido, emblème national, diversité régionale” on parlen d’ aquest plat del qual donen com a referència bàsica (sobretot  per l’ extensió que li concedeixen) el Cocido madrilène.

En la introducció expliquen que “le cocido, est le pot-au-feu espagnol”, i afirmen que és un plat d’ origen castellà amb nombroses variants “regionals”- cosa , documentalment, totalment incerta: les primeres referències són catalanes- Eiximenis i altres-. Per tant, el cocido catalán (sic) , segons aquests autor, té un origen castellà . 

Altrament, és llàstima que els autors desconeguin que l’ escudella, olla o bullit també es fa a la resta dels Països Catalans, incloent una part del sud de França (Catalunya Nord- ollada- i Occitània-olha, bolhit-. En francès s’ ha transcrit maldestrement com a “ouille”, “oule”, etc.

José Esteban, autor de la interessant monografia Breviario del cocido  ens situa a l’època de Cervantes afirmant el següent: “Decir que la olla lo fué todo para los españoles de los siglos XVI y XVII, sería muy poco. No solo era el manjar predilecto, sino que la vida social, el lenguaje, el éxito y el fracaso, se medían en la relación familiar con tan importante personaje y personal. Tot això està molt bé: però veiem com, també des de la cuina, es fa nacionalismes espanyol impositiu, sota la forma del que Michael Billig anomena “nacionalisme banal”.

Que en prenguin nota, els nostres “cosmopolites” i “no nacionalistes”.Qui és nacionalista de veritat?.

La paraula olla, a parer meu, va entrar a l’ espanyol probablement a través del català, i la cuina d’ arrel catalana amb més “olles” és la valenciana- olla de la Plana, olleta de músic, olla de gitano...- Però ara, paradoxalment- fruit de la invasió espanyola, al País Valencià de l´olla ( de Nadal o de diari) en diuen “putxero”, que equival a tupí (paraula que també trobem a l´occità- topin- i al portuguès, on te al forma púcara-.

En la cuina catalana, a part de l´escudella i carn d’ olla, l´olla barrejada etc., tenim “l´olla de peix”  dels pescadors de la Costa Brava, antecedent del suqt, això com l’ arròs a l´olla dels pescadors del Maresme i la Selva i fins i tot la sèpia a l’ olla  o les faves ofegades en una olla, preferiblement de terrissa.

Comentaris: 2
  • olla de blat
    pere tonda| Adreça electrònica | dilluns, 5 de desembre de 2011 | 20:24h
    Jaume aquest dissabte passat, vaig tindre la sort de conèixer-te , a la Nucia (Marina Baixa), en unes jornades d'identitat i sociolingüistica de la nostra llengua, on en vaig quedar bocabadat de la teva intervenció, i recorde que també parlares , d'açò del putxero i l'olla. Tan sols vull dir-te que la substitució del terme olla pel de putxero, no es per tot arreu, hi han molts llocs on encara es diu Olla com per exemple, a la mateixa Vall on es troba la Nucia. "La vall de Guadalest",  on molt a prop , a Benimantell , també a Beniarda, Benifato, ...
    fan una "Olla de blat" espectacular, potser t'en han parlat , si hi tornes no te la perdes.
  • Ollada
    Cristina | dimecres, 9 de novembre de 2011 | 15:31h
    Hola,

    m'agradaria saber alguna cosa de l'ollada (en francès, "ouillade") que és típica del Rosselló. És semblanta a una escudella amb carn d'olla, té pernil, botifarra negra i una altra carn que no he sabut identificar. També una mica de la cuina de la catalunya nord en general, és idèntica a la del sud? hi ha noms que canvien? jo sé que anomenen boles de picolat a les mandonguilles, potser per influència del francès (boulettes de viande hachée?).

    merci i gràcies per aquest blog

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats