Com a colofó de la recent reforma constitucional (duta a terme respectant escrupolosament els preceptes i estàndars democràtics i jurídics espanyols) el passat 27 de setembre el Boletín Oficial del Estado, en un obligat rampell de multilingüisme, va publicar aquesta reforma –degudament sancionada pel rei d’Espanya- en totes les llengües de l’Estat: espanyol (altrament dit castellà), euskera, català, gallec i valencià.
[...]
[...]
Com qui no té feina el gat pentina, i quan ja l’ha pentinat i repentinat alguna altra cosa ha de fer per entretenir-se, he pensat fer una senzilla anàlisi lexicomètrica de la publicació de la Reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola en les diferents llengües oficials usant l’eina de recompte de paraules del processador de textos. Val a dir que l’interès principal es mostrar les clares diferències entre dues llengües romàniques veïnes: el català i el valencià (car el balear i el sabadellès encara no tenen rang de llengua oficial). Les estadístiques les podeu veure en el fitxer adjunt, al capdavall de les versions de text usades.
El text ocupa, en cadascuna de les llengües, dues pàgines, distribuïdes en 28 paràgrafs, en les versions en què he treballat el número de línies varia des de 77 en espanyol, 76 en euskera i gallec, i 74 en català i valencià. Les diferències més significatives es donen en la quantitat de paraules: el mínim de 615 del basc i el màxim de 886 de l’espanyol; 827 mots per al gallec, i 849 i 857 per al català i el valencià, respectivament.
Vuit paraules més per al valencià, quines són? Cinc preposicions per a davant d’infinitiu que en la versió catalana són per (p. e. per a assolir/ per assolir), Pacte de l’Estabilitat/ Pacte d’Estabilitat, si és el cas/ si s’escau, presentar un equilibri pressupostari/ presentar equilibri pressupostari.
Un repàs lèxic m’ha permès caçar 32 termes diferents entre ambdues versions (la sintaxi és curiosament idèntica en ambdues versions), que descomptant els que es repeteixen (entre parèntesi) i les formes derivades es redueixen a 19 diferències (2,24%): seua-es/ seva-es (5), adquirix/ adquireix, desenrotllament/ desenvolupament, ací/ aquí, previndre/ prevenir, en/ a (3), (per)seguix/ (per)segueix (2), establit-s/ establert-s (2), este-os/ aquest-s (4), mentres/ mentre, s’ajusten/ s’ajustin, escapen/ escapin, perjudiquen/ perjudiquin, desplegarà/ desenvoluparà, referix/ refereix (3), puguen/ puguin, calguen/ calguin, contemplarà/ preveurà, permeten/ permetin.
Si la cort espanyola considera català i valencià llengües diferents, res a dir, només apuntar que si es deia que occità i català són, d’entre les llengües germanes, bessones, valencià i català ho són univitel·lines i a més siameses. Diferents, això sí!
Nota. Ja em direu si en Cluc ha quedat o no ben pentinat.
(Sí que li ha quedat un pentinat bufó.)
(Per cert, i ara que hi sóc: en el BOE encara hi falta una altra llengua! El navarrès. Sí, aquesta llengua ciclòpia, rocallosa, d'aparença caucàsica, que parlen al nord de Navarra, i que alguns malintencionats relacionen, àvolament, amb l'euskera. )
Salutacions!