Hi estic d'acord. No cal que un president de la Generalitat sigui de llinatge català, no cal que sigui català de soca-rel. Carod, de pare aragonès, podia ésser-ho, Montilla, cordovès de naixement, també. Però jo m'inclino per Mamadou Bâ.
Què no és conegut? Bé, tot és començar, jo tampoc el coneixia fa poc. De fet encara no el conec personalment però faré cinc cèntims d'euro d'allò que en sé.
Mamadou Bâés senegalès, negre, casat amb una catalana, Susana Adell, i a part de la seua llengua natal parla català, només català. A rel d'un llefiscós incident amb la PoNa que li va costar 50 euros "per la cara", ara s'ha apuntat a classes d'espanyol i complirà els requisits constitucionals i estatutaris sobre els idiomes nacionals amb escreix (la constitució i l'estatut no exigeixen saber una llengua africana).
Que jo sàpiga no te partit polític al darrera, però això es pot solucionar amb una agrupació d'electors que el recolzin, jo m'hi apunto.
La candidatura de Mamadou a la presidència de la Generalitat de Catalunya té uns avantatges inqüestionables: no pertany a cap família política i per tant és verge des de aquest punt de vista, té una visió mes desapassionada i tridimensional del país que ha de governar, ha optat per parlar català abans que espanyol essent africà, cosa que demostra una integració a la terra d'adopció que molta, molta gent que fa quaranta anys que la trepitja (en tots els sentits) no ha assolit, està casat amb una catalana i així segella un lligam d'esperma (i potser mes endavant de sang) que reforça el pacte amb la seva Nova Terra i, sobretot, coneix el tarannà dels seus conciutadans, de les agències immobiliàries i de la Fuerzas i Cuerpos de Seguridad dels Estado amb qui haurà de tractar el seu Conseller/era de Governació.
Ho coneix des de la base, sap quin pa hi donen, i si aquest país català ha de canviar, només ho podrà fer de la mà d'aquells que senten el país com a seu, sense que un partit els parteixi ni els digui que han de fer o que han de votar.
D'aquí a uns anys, espero que pocs, vull sentir a parlar català amb tots els accents del mon i que aquells que ha deixat el país on van nèixer, tinguin un país de segon naixement, no ja d'adopció, en que s'hi vulguin quedar a viure.
Els arbres vells, de moltes generacions que ja no fan res de bo, s'hauran de tallar i les espècies foranes invasores que es mengen les autòctones, s'haurande substituir per especies també foranes que facin una bona adaptació al clima i aportin nous gens perempeltar amb planters autòctons nascuts de la fauna endèmica en extinció.
En Mamadou complex d'entrada aquestes condicions, i si el posem al cap del país, el progrés serà mes ràpid, actuarà de catalitzador.
Si fins ara teníem un Maragall blanc -si volem i som prous- tindrem un Mamadou negre menys esclau, per molt que l'África en sigui proveïdora, i passarem de la mare del gall a la mama dels ous, tindrem un president d'origen senegalès, deslocalitzat, que es sentirà català.
Estic convençuda que algun dia tindrem un president negre. I per a mi això no hauria de ser un fet ni negatiu ni positiu, sinó quelcom quotidià.
Però encara hi ha massa prejudicis i massa tòpics. Un exemple: qui més qui menys, haurà vist la sèrie Vendelplà, si més no algun capítol. Recodarem, doncs, la parella formada pel Ramiro i la Marcela, d'oringen andalús, que fa molts anys que viuen a Catalunya on han treballat i han tingut els fills; fills van a la Universitat… però, còm se'ls representa a la sèrie? uns pobrets a qui se'ls permet estar; que viuen al voltant d'una taula de menjador amb l'hule, el sofà de "skai", l'aigüera de pedra, rajola rústega i sotaescala. Això a la vida real no és veritat. Les persones que als anys 50 ò 60 van arribar a Catalunya ja no estan d'aquesta manera, ni de lluny, però en canvi en molts àmbits encara se'ls veu així.
Jo estava tan indignada amb aquella visió condescendent i pejorativa de la família 'immigrant' que els vaig escriure, als guionistes de TV3, fent-los notar el que per a mi era, com a mínim, desconeixement d'allò que passa al carrer, imperdonable en professionals del món de la comunicació i de l'espectacle. Em van contestar, molt amables, del tot sorpresos, però, perquè "no se'n havien adonat" i em van dir que ho tindrien en compte. La setmana que ve reposaran la sèrie, a veure.
Segurament el motiu pel qual m'atrauen tant els països i ciutats cosmopolites és perquè les barreges es viuen com un fet natural i el que importa és el país, o sigui les persones que el fan créixer.
Sóc senegalès, fa un any que visc a Catalunya i m'agrada molt aquest país i el seu poble. Tinc el mateix problema que en Mamadou, no parlo ni una paraula de castellà. Quan faig una entrevista de feina i dic que no parlo castellà, la gent no em creu. Ara mateix tinc molts problemes per trobar feina, perquè no domino el castellà a més de ser negre. Em fa molta ràbia perquè estic llicenciat i sé que tinc una qualificació que molta gent d'aquí no en té. Hé estudiat Geogràfia amd especialitat d'Urbanisme. A més del català, parlo francès i anglès, entenc també el castellà encara que no el parli bastant bé.
M'agrada parlar català per respecte del país d'acolliment i perquè tinc molta simpàtia envers el poble català. El meu país va estar colonitzat durant mig segle i sé que vol dir la paraula "dominació". Impedir-te a parlar la teva llengüa materna és una cosa que he viscut. A Senegal tenim com idioma oficial el francès, i el wolof que és l'idioma tradicional no es fa servir ni a l'escola, ni a la universitat encara menys a l'administració.
Continuaré a parlar català, estic fent aquest any el nivell C i faré d'aquest idioma el meu i no deixaré de parlar-ho sigui on sigui. Estic molt orgullos de poder parlar català. Visca Catalunya, visca els catalans
Jo, extremeny de naixement, vaig arribar a Catalunya farà, casualment demà, trenta-cinc anys i amb vint-i-tres anys d'edat . Sense cap lligam amb aquest país, anava a viure a casa d'uns oncles també del meu poble natal.
Vaig tenir la sort que la meva empresa em va enviar a una planta de la Segarra a mitjans dels anys setanta. Allà hi vaig fer la meva catarsi particular. Em vaig casar amb una noia, segona de quatre germans, filla de pagès i, per descomptat, sense cap ascendent d'origen espanyol. Vaig començar parlar català perquè era la meva obligació, per respecte envers la terra d'acollida. Sóc, doncs, catalanoparlant, i la catalana és la meva llengua familiar des de l'any 1978, i tinc el Nivell C de Català per el CNL. La meva Nació és Catalunya i sóc independentista amb cinquanta-vuit anys i, per tant, lluny de la "radicalitat juvenil" com diuen els mesells i els nacionalistes espanyols
Dic tot allò per demostrar que no és qüestió de ser oriünd o de primera, segona..., generació, sinó de tenir una ment oberta o una ment tancada.
Per últim una anècdota. Fa sis anys, en una reunió de treball amb una proveïdora, natural de Conca i coneixedora del meu lloc de naixement, veient que jo parlava català amb el director de la meva empresa, em va "soltar" arran d'un comentari d'ell, amb un ampli somriure "..es que eres un renegado". La meva contesta va ser "sí, seré un renegat a Extremadura, on fa quinze anys que no hi vaig, però a Catalunya sóc un patriota i tú, no obstant, a Conca ets una patriota però aquí, on vius, ets una xarnega"
Això que els maderos li robessin els diners quan van veure que els parlava en català i no entenia en castellà em referma en la idea que el millor d'aquest hauria de volar rebentat.
No entenc la mania contra els africans, pel que conec són molt més educats i civilitzats que la majoria de sudamericans. A diferència d'ells, no tenen la música hortera (tret característic que tenen en comú amb els espanyols) a tota hostia tot el dia, treballen seriosament i no acostumen a tenir prejudicis contra els catalans. Excepcions hi ha les que volgueu i a tot arreu però si de mi depenguès llogar un pis a un estranger la meva escala de preferencies seria 1- africans subsaharians 2- magrebins 3- xinesos 4- sudamericans.
El que pensi que això és racisme i que ell no te prejudicis que em digui si estaria disposat a logar-li el pia a un gitano.
Estic convençuda que algun dia tindrem un president negre. I per a mi això no hauria de ser un fet ni negatiu ni positiu, sinó quelcom quotidià.
Però encara hi ha massa prejudicis i massa tòpics. Un exemple: qui més qui menys, haurà vist la sèrie Vendelplà, si més no algun capítol. Recodarem, doncs, la parella formada pel Ramiro i la Marcela, d'oringen andalús, que fa molts anys que viuen a Catalunya on han treballat i han tingut els fills; fills van a la Universitat… però, còm se'ls representa a la sèrie? uns pobrets a qui se'ls permet estar; que viuen al voltant d'una taula de menjador amb l'hule, el sofà de "skai", l'aigüera de pedra, rajola rústega i sotaescala. Això a la vida real no és veritat. Les persones que als anys 50 ò 60 van arribar a Catalunya ja no estan d'aquesta manera, ni de lluny, però en canvi en molts àmbits encara se'ls veu així.
Jo estava tan indignada amb aquella visió condescendent i pejorativa de la família 'immigrant' que els vaig escriure, als guionistes de TV3, fent-los notar el que per a mi era, com a mínim, desconeixement d'allò que passa al carrer, imperdonable en professionals del món de la comunicació i de l'espectacle. Em van contestar, molt amables, del tot sorpresos, però, perquè "no se'n havien adonat" i em van dir que ho tindrien en compte. La setmana que ve reposaran la sèrie, a veure.
Segurament el motiu pel qual m'atrauen tant els països i ciutats cosmopolites és perquè les barreges es viuen com un fet natural i el que importa és el país, o sigui les persones que el fan créixer.
Sóc senegalès, fa un any que visc a Catalunya i m'agrada molt aquest país i el seu poble. Tinc el mateix problema que en Mamadou, no parlo ni una paraula de castellà. Quan faig una entrevista de feina i dic que no parlo castellà, la gent no em creu. Ara mateix tinc molts problemes per trobar feina, perquè no domino el castellà a més de ser negre. Em fa molta ràbia perquè estic llicenciat i sé que tinc una qualificació que molta gent d'aquí no en té. Hé estudiat Geogràfia amd especialitat d'Urbanisme. A més del català, parlo francès i anglès, entenc també el castellà encara que no el parli bastant bé.
M'agrada parlar català per respecte del país d'acolliment i perquè tinc molta simpàtia envers el poble català. El meu país va estar colonitzat durant mig segle i sé que vol dir la paraula "dominació". Impedir-te a parlar la teva llengüa materna és una cosa que he viscut. A Senegal tenim com idioma oficial el francès, i el wolof que és l'idioma tradicional no es fa servir ni a l'escola, ni a la universitat encara menys a l'administració.
Continuaré a parlar català, estic fent aquest any el nivell C i faré d'aquest idioma el meu i no deixaré de parlar-ho sigui on sigui. Estic molt orgullos de poder parlar català. Visca Catalunya, visca els catalans
Jo, extremeny de naixement, vaig arribar a Catalunya farà, casualment demà, trenta-cinc anys i amb vint-i-tres anys d'edat . Sense cap lligam amb aquest país, anava a viure a casa d'uns oncles també del meu poble natal.
Vaig tenir la sort que la meva empresa em va enviar a una planta de la Segarra a mitjans dels anys setanta. Allà hi vaig fer la meva catarsi particular. Em vaig casar amb una noia, segona de quatre germans, filla de pagès i, per descomptat, sense cap ascendent d'origen espanyol. Vaig començar parlar català perquè era la meva obligació, per respecte envers la terra d'acollida. Sóc, doncs, catalanoparlant, i la catalana és la meva llengua familiar des de l'any 1978, i tinc el Nivell C de Català per el CNL. La meva Nació és Catalunya i sóc independentista amb cinquanta-vuit anys i, per tant, lluny de la "radicalitat juvenil" com diuen els mesells i els nacionalistes espanyols
Dic tot allò per demostrar que no és qüestió de ser oriünd o de primera, segona..., generació, sinó de tenir una ment oberta o una ment tancada.
Per últim una anècdota. Fa sis anys, en una reunió de treball amb una proveïdora, natural de Conca i coneixedora del meu lloc de naixement, veient que jo parlava català amb el director de la meva empresa, em va "soltar" arran d'un comentari d'ell, amb un ampli somriure "..es que eres un renegado". La meva contesta va ser "sí, seré un renegat a Extremadura, on fa quinze anys que no hi vaig, però a Catalunya sóc un patriota i tú, no obstant, a Conca ets una patriota però aquí, on vius, ets una xarnega"
Això que els maderos li robessin els diners quan van veure que els parlava en català i no entenia en castellà em referma en la idea que el millor d'aquest hauria de volar rebentat.
No entenc la mania contra els africans, pel que conec són molt més educats i civilitzats que la majoria de sudamericans. A diferència d'ells, no tenen la música hortera (tret característic que tenen en comú amb els espanyols) a tota hostia tot el dia, treballen seriosament i no acostumen a tenir prejudicis contra els catalans. Excepcions hi ha les que volgueu i a tot arreu però si de mi depenguès llogar un pis a un estranger la meva escala de preferencies seria 1- africans subsaharians 2- magrebins 3- xinesos 4- sudamericans.
El que pensi que això és racisme i que ell no te prejudicis que em digui si estaria disposat a logar-li el pia a un gitano.