PereVilanova |
divendres, 4 de novembre de 2011 | 18:42h
El jove cantautor Pere Vilanova emprèn a Una Magrana d'Astres una obra ambiciosa. Pot semblar pretensiós que un músic que amb prou feines ha deixat enrere els anys l'adolescència s'atreveixi a realitzar un disc antològic d'un poeta madur com és Carles Duarte. Però si coneixem la força de voluntat i l'empenta del precoç Vilanova, tot guanya lògica. Amb la complicitat a la producció de Pau Romero, el cantautor de Gràcia presenta catorze composicions que doten de textures complexes l'univers del poeta Duarte. Són músiques amb un ventall sonor ampli, del rock tenebrós a la cançó acústica més preciosista passant pel pop. No és un disc de cançó d'autor habitual, i tampoc és un disc fàcil: cal deixar-se endur pel "vent còsmic" del qual parla el poeta per anar descobrint les múltiples llavors amb què esclata la magrana. Entre els temes que més funcionen, "La pell besa la pell" i la gòtica "Tàber". Cal parar molta atenció a Pere Vilanova, perquè hi ha futur en la seva apassionada proposta musical i poètica.
Tenim una cita pendent. No ho oblido!