BEVEU CERVESA MORTIZ
L´empresa Morritz ha fet gestos- que totes les empreses catalanes, haurien de fer- en pro de l ús de la nostra llengua. Doncs bé , des de l´Espanya catalanofòbica, per terra, mar i aire, a través de la premsa, la ràdio i la TV. Com si les empreses espanyoles, o les estrangeres radicades a Espanya, no fessin el més ranci espanyolisme, fins i tot a Catalunya: i en tenim exemples ben clars, com Nestlé, Carrefour, Seat i tantes altres, que practiquen polítiques anti-catalanes I no per això les boicotegem, cosa que seria una obligació moral; però moral no és sinònim de pràctic o, simplement, de factible. Això no vol dir que no hàgim, de fer saber a aquestes empreses- radicades a Barcelona- com ens molesta el seu anticatalanisme. Desenganayem-nos: Espanya, tal com la coneixem, és incompatible am els drets lingüístics o, simplement, amb la democràcia. Empreses tan “catalanes” com Gallina Blanca retolen els seus productes amb 10 o més llengües, i els sobres de sopa fins amb tres llengües en diversos països, però a Catalunya ens madrilenyitzen amb l´horror d’ anunci del “Juan Palomo”.
Als Països multilingües civilitzats, hi són llengües oficials- és a dir, alhora territorials i d’estat- les que s’ hi parlen: alemany, neerlandès i francès a Bèlgica, francès, alemanys, italià i romanx a Suïssa; francès i anglès la Canadà, suec i finlandès a Finlàndia. L´etiquetatge dels productes que hi circulen, per llei, així en donen testimoni. Aquí, com saben molts fabricants que ho han intentat, si un productes és etiquetat en català, els espanyols el rebutgen: de nosaltres només en volen els diners. Només Espanya, amb una llengua viva i parlada per milions de persones, és l´excepció. El català o es pot utilitzar tranquil.lament no a Catalunya: ni la Generalitat fa complir les pròpies lleis lingüístiques; a TV3 i a CR tenen una política activa, a través dels anuncis, en favor del castellà. El PSOE , en aquesta matèria, és pràcticament igual que el PP o, simplement, el deixa fer. Això sí, amb la connivència i la complicitat criminals de la pràctica totalitat de periodistes, creadors d’ opinió, artistes, escriptors i intel.lectuals espanyols, que no diuen res davant els atacs racistes (per motiu d’ origen) a Catalunya, o les darreres “gràcies” de Peces Barba, Antena 3 o Tele 5.
Festa Moritz a Barcelona el 29 de novembre





Històricament comprenc també que, a l'época dels reis catòlics, per exemple, era la lluita entre el model feudal extrem, d'una banda, a Castella, i les petites burgesies, fins i tot ciutadans lliures a algunes ciutats, a Catalunya. Que el govern, l'aristocràcia i els bisbes, tinguéssin por que la modernitat i obertura d'esperit catalana a nés a més, i sobretot que s'escampés a Castella. Molt millor per a ells reprimir-los i que els Països Catalans esdevinguessin com Castella.
Però, ara? I els polítics que es diuen d'esquerres? I la gent de les classes mitjanes i baixes?
I què en podem dir d'una empresa de Riudellots de la Selva, Eurekakids, que vén en línia a tot el món, té el web en 7 llengües, però el català no hi és? Sens dubte crec que és un menyspreu total al català.
No és per casualitat que aquestes empreses siguin amigues del polític d'Alcampell: fan com ell, prefereixen quedar bé a fora abans que defensar la nostra dignitat.
Supose que el mercat natural de qualsevol producte del "nostre País" i que a més fa servir la nostra llengua tinga com a mercat els territoris de parla catalana, oi??... o el país que tinc i senc com a meu no és mateix que ells pensen o senten...
Per acabar i seguint sobre l'assumpte de la premsa què a més de no arribar-hi ací com et comentava, a més a més s'hauria de tenir en compte la resta de territoris i no pas un excés per no dir absolut (llevat del mapeta del temps) de notícies Principatines, be això és una qüestió de les línies editorials però denote cert regionalisme al Principat de Catalunya...
Ja ho sé que demane massa però cerque la normalitat i la veritat que entre l'espanyolisme i el regionalisme junts el "nostre País" queda dissortadament esborrat...
Ho intentaré fins aconseguir-ho...
Salutacions