Correu Blocs | VilaWeb.cat
elbarrinaire | HISTÒRIES DEL PENEDÈS | divendres, 4 de novembre de 2011 | 11:01h

La Mano Negra és el nom que han tingut, i tenen, grups secrets d’arreu del món. Sembla que el nom neix a Andalusia, a finals del segle XIX, com organització anarquista secreta i violenta. Se li van atribuir quatre assassinats i incendis de collites i edificis. Set camperols foren condemnats a mort i executats (1884). Molts altres foren detinguts i empresonats. Actualment encara no és clar si la Mano Negra andalusa va existir, o va ser un invent policial del govern de Sagasta per apaivagar les revoltes al camp andalús i donar mala imatge al moviment llibertari.

Les referències a una Mano Negra al Penedès les trobem  a Vilafranca del Penedès (Editorial Barcino-1932, pag. 79)d’en  Pere Mas i Perera. La situa en el moment en que prenia força la qüestió rabassaire, i afirma que “Devés 1883 i 1884, va començar una agitació popular que donà lloc a excessos a Sant Cugat Sesgarrigues, on hi havia establerta la societat secreta de la Mano Negra, potser secció de l’entitat anarquista barcelonina del mateix nom...”. En Ramon Eslasans a l’Estudi critic-historic del Penedès al segle XIX posa en dubte la seva existència, malgrat que “les vinyes apareixien  ‎ben sovint desbrotades o tallades”.

Els rabassaires eren aquells pagesos que treballaven la terra amb contracte de rabassa morta. Contracte que s’establia entre el propietari de la terra i el que la conreava, i era semblant a un arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Al segle XVIII els propietaris es consideraven perjudicats per la millora dels mètodes agrícoles que perllongaven la vida dels ceps, mentre l’arrendament perdia valor i s’estenia per diverses generacions. El conflicte fou resolt a favor dels propietaris, per l’Audiència de Barcelona (1756), que fallà que el contracte es dissolia per la mort dels ceps o als cinquanta anys.

També sortiren disputes amb els propietaris perquè els rabassaires sostenien que el cep que resulta del capficat  era el mateix cep antic. El capficat és un mètode de multiplicació dels ceps, que consisteix en encorbar i colgar sota terra un tros de verga per tal que arreli, sense tallar-la de la planta d’on prové fins que no és capaç de portar una vida independent.

En Pere Mas acaba el seu relat dient “la fil•loxera s’encarregà de donar terme a aquesta qüestió.” degut a que van morir un gran nombre de ceps.

L’autor no especifica qui eren els components de la Mano Negra santcugatenca, ni detalla les seves accions, però la qüestió rabassaire va continuar essent motiu de litigi. L’any 1934 el Parlament va aprovar la llei de Contractes de Conreu, que tenia com a finalitat bàsica substituir el contracte de rabassa morta, a fi de protegir els camperols.




Comparteix aquest bloc a:

La Tafanera Independència Wikio Fresqui Facebook Delicious Technorati Meneame YahooMyWeb

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats