adam |
PolÃtiques |
divendres, 4 de novembre de 2011 | 08:56h
Sant Mateu de Bages té un terme
municipal que arriba fins a les portes de Callús i ha decidit situar un abocador
de residus especials precisament allà, a tocar del poble veí.Uns quants carrers de Navàs, del núcli
urbà de Navàs, depenen administrativament de Balsareny. Com les cases del Raval
de Manresa, que pertanyen a la ciutat que els dona el nom però estan enganxades
al Pont de Vilomara. Les escoles de La Parada o el Xup s’han de pagar el bus quan
volen anar al Kursaal, les de Sant Joan, en canvi, reben una subvenció perquè
canvien de municipi. Pineda de Bages és una urbanització de manresans que no
depèn d’aquesta ciutat sinó d’un poble amb el qual pràcticament no hi tenen
relació. Amb l’eix diagonal, a la gent que viu repartida pel terme de Sant
Salvador de Guardiola els és més fàcil anar a Manresa o a Igualada que al
centre del poble. I podríem seguir posant exemples de situacions absurdes
conseqüència d’uns termes municipals que nasqueren de límits parroquials i
feudals ja superats i que s’han mantingut pràcticament inalterats mentre la
realitat física es transformava a gran velocitat. No tant sols han crescut els
pobles i ciutats, també han aparescut noves entitats periurbanes (polígons i urbanitzacions)
que ja no responen a la composició municipal tradicional. I des dels mateixos
pobles s’han reclamat més i millors carreteres, sense tenir en compte que això
desdibuixaria de forma irreversible la relació dels veïns i veïnes amb el seu
entorn quotidià.
Amb la primera industrialització
ja es van haver de fer una adaptació dels municipis als canvis produïts. No
només a Barcelona, on la ciutat va incorporar Gràcia, Sant martí o Sants.També
al Bages nuclis acabats de formar, comNavàs, El Pont de Vilomara o Sant Joan de Vilatorrada, van desplaçar a
Castelladral, Rocafort o Sant Martí en la capitalitat del territori (formant,
fins i tot, un municipi nou). És evident, pensem cada cop més gent, que cal una
revisió a fons del mapa municipal del país que s’adapti a la realitat, que en
redueixi inevitàblement el nombre i que ens permeti millorar la gestió, i la
protecció!, de la nostra principal matèria primera: el territori. I tot això
preservant la identitat, i algunes competències, de cada poble històric, tal
com han fet, per exemple, Viladordis, Cabrianes o Castelltallat.
Algú s’estranyarà que un
independentista defensi termes municipals més grans enlloc de petits i
inalterables. Ja ho he dit altres cops, precisament som els independentistes
els que pensem que les fronteres, els límits territorials de l’administració,
no són sagrats, es poden modificar si així ho vol la gent i si així es millora
la gestió dels afers col.lectius. De fet, la futura República catalana formarà
part, no en dubteu, d’estructures federalitzants molt més grans, d’abast
europeu i/o mediterrani.
No m'ho puc creure gent de la CUP amb fins annexionistes, i no mancomunistes? La CUP ja ha superat el llistó politic en molts municipis catalans, ara entenc perque a la ciutat de Barcelona no us mengeu ni un plat de llenties quan hi ha eleccions municipals.
No entenc la teva referència a les elecions municipals de Barcelona, en les que considero que la CUP va fer un molt bon paper.
Respecte al tema central de l'article de l'Adam, és una opinió que molta gent de la CUP no compartim. Cal recordar que això és un bloc personal? Emsembla que l'únic document oficial de la CUP que fa referència a les agregacions municipals és el programa marc (http://cup.cat/sites/default/files/PROGRAMA%20MARC%202011.pdf) , punt 7.3, pàgines 148-149. Entenc que, a manca de cap altre document, la postura de la CUP sobre aquest tema és la del programa aprovat a primers de 2011 en l'Assemblea nacional de Vilanova i la Geltrú
Vilalta, Potser sí que allò que defenso no ho comparteix la majoria de la gent de la CUP, no passa res, som una organització que aspira a representar un espai ampli, el de la Unitat popular i, per tant, és lògic que hi hagi punts de vista diversos, fins i tot contradictoris en temes puntuals. Tot i així, no entenc aquesta resistència a qüestionar-se unes institucions i uns límits geogràfics (els municipis i els termes municipals) que es van fer amb criteris força arbitraris i en un moment en qual la realitat demogràfica, social i urbanística del país era extraordinàriament diferent de l'actual. Defensar que res no es modifiqui tot i les evidents transformacions ho trobo, i t'ho dic des del respecte que saps que et tinc, una actitut clarament conservadora. salut!
Adam, el respecte és mutu i, certament, a la CUP hi ha d'haver posicionaments diversos també en aquest tema. La meva referència al programa de la CUP era una resposta al comentari anterior, que semblava entendre que la teva opinió al respecte era l'"oficial" de l'organització.
Jo no defenso que res no es modifiqui. Al contrari. Al ple de l'ajuntament de Torà de l'últim quadrienni era l'únic regidor -ara en serien dos!- que votava diferent a la resta en un tema de modificació de límits municipals. I el què es debatia era precisament que Torà perdés superfície en benefici de Llobera, per la sol·licitud dels habitants d'unes masies del nord de l'actual municipi de Torà que volien marxar-ne.
Accepto que els termes municipals són en molts casos il·lògics i que, sempre, són revisables. El que no comparteixo en absolut és el discurs que apareix periòdicament de voler suprimir els mal anomenats "municipis petits", que acostumen a ser les primeres víctimes en la majoria de propostes de racionalització del mapa municipal. Qüestionem el mapa municipal? Fem-ho, però no ignorem que els municipis són població i TAMBÉ territori i que la manca, o la pèrdua, de població d'un territori és un problema que amb la desaparició d'estructures pròpies, que responguin a la realitat de la zona, no se sol·luciona. Si agafem un municipi de 50 km2 i 150 habitants i l'agreguem a un de 15.000 habitants... què solventarem a la gent que viu en el municipi que desapareix? Serà com allò de les estadístiques dels pollastres: si jo me'n menjo dos i tu cap resultarà que ens n'hem menjat un cadascú... però tu tindràs la mateixa gana, no?
Una cosa és corregir disfuncionalitats territorials (límits absurds, enclavaments, etc) i una altra és suprimir municipis, que és el que proposes quan dius que n'hi ha massa. Podem parlar de tot, però per a començar a parlar del segon ens cal un requisit que, que jo sàpiga, encara no s'ha donat. Hi ha molta gent que parla de suprimir municipis però encara no n'he sentit cap, ni un, que digui "Hi ha massa municipis i un dels que sobra és el meu". No sé si en coneixes cap
Respecte al tema central de l'article de l'Adam, és una opinió que molta gent de la CUP no compartim. Cal recordar que això és un bloc personal? Emsembla que l'únic document oficial de la CUP que fa referència a les agregacions municipals és el programa marc (http://cup.cat/sites/default/files/PROGRAMA%20MARC%202011.pdf) , punt 7.3, pàgines 148-149. Entenc que, a manca de cap altre document, la postura de la CUP sobre aquest tema és la del programa aprovat a primers de 2011 en l'Assemblea nacional de Vilanova i la Geltrú
Potser sí que allò que defenso no ho comparteix la majoria de la gent de la CUP, no passa res, som una organització que aspira a representar un espai ampli, el de la Unitat popular i, per tant, és lògic que hi hagi punts de vista diversos, fins i tot contradictoris en temes puntuals.
Tot i així, no entenc aquesta resistència a qüestionar-se unes institucions i uns límits geogràfics (els municipis i els termes municipals) que es van fer amb criteris força arbitraris i en un moment en qual la realitat demogràfica, social i urbanística del país era extraordinàriament diferent de l'actual. Defensar que res no es modifiqui tot i les evidents transformacions ho trobo, i t'ho dic des del respecte que saps que et tinc, una actitut clarament conservadora.
salut!
Jo no defenso que res no es modifiqui. Al contrari. Al ple de l'ajuntament de Torà de l'últim quadrienni era l'únic regidor -ara en serien dos!- que votava diferent a la resta en un tema de modificació de límits municipals. I el què es debatia era precisament que Torà perdés superfície en benefici de Llobera, per la sol·licitud dels habitants d'unes masies del nord de l'actual municipi de Torà que volien marxar-ne.
Accepto que els termes municipals són en molts casos il·lògics i que, sempre, són revisables. El que no comparteixo en absolut és el discurs que apareix periòdicament de voler suprimir els mal anomenats "municipis petits", que acostumen a ser les primeres víctimes en la majoria de propostes de racionalització del mapa municipal. Qüestionem el mapa municipal? Fem-ho, però no ignorem que els municipis són població i TAMBÉ territori i que la manca, o la pèrdua, de població d'un territori és un problema que amb la desaparició d'estructures pròpies, que responguin a la realitat de la zona, no se sol·luciona. Si agafem un municipi de 50 km2 i 150 habitants i l'agreguem a un de 15.000 habitants... què solventarem a la gent que viu en el municipi que desapareix? Serà com allò de les estadístiques dels pollastres: si jo me'n menjo dos i tu cap resultarà que ens n'hem menjat un cadascú... però tu tindràs la mateixa gana, no?
Una cosa és corregir disfuncionalitats territorials (límits absurds, enclavaments, etc) i una altra és suprimir municipis, que és el que proposes quan dius que n'hi ha massa. Podem parlar de tot, però per a començar a parlar del segon ens cal un requisit que, que jo sàpiga, encara no s'ha donat. Hi ha molta gent que parla de suprimir municipis però encara no n'he sentit cap, ni un, que digui "Hi ha massa municipis i un dels que sobra és el meu". No sé si en coneixes cap