VilaWeb.cat
Rafel Molina | dijous, 3 de novembre de 2011 | 20:25h
Potser sí que ens havíem acostumat a viure com els rics sense ser-ho. Me sap greu que amb l'excusa de la crisi acabaran per retallar-nos allò que ja entenem com elemental.  Potser que ens canviem alguna cosa, algun xip. 



Dijous 3 de novembre de 2011



Ens ho estan posant difícil però ens en sortirem.

La crisi no pot durar 30 anys més.

Potser sí que Ejpaña haurà de renunciar a alguns TGV i potser reconeixerà que entre Marmolejo i Villapan no calia fer una autovia de 4 carrils.

I potser, algú, algun dia, reconeixerà que no ens calen  Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Delegacions de tots els ministerios, Delegats del Govern, Delegados del Gobierno, Generalitat, Gobierno d’Ejpaña, Parlament Europeu i alguna altra mega estructura que segur que em deixo.  

Això no pot durar gaire.

No ho podrem pagar.

Caldrà fer alguna cosa.

I a nivell particular potser no ens caldrà tenir dues cases i un apartament en propietat i no ens caldrà anar de vacances a Indonèsia o a Sudàfrica per poder explicar que hem anat de vacances.

Potser haurem de renunciar a tenir 3 cotxes i 4 teles i 4 mòbils i 4 ordinadors i 3 iPods i dues neveres i un congelador per família.

I potser no caldrà tanta aigua mineral, tanta llet desnatada amb vitamines afegides i potser no en caldrà  tant de pa de motlle i sense crosta –ai, les genives ! - i potser no caldran tants de iogurts amb tantes fruites exòtiques, i potser caldrà menjar més arròs i més patates.

Si algú es decideix a reformar la programació de les televisions, a repartir uns quants llibres entre la població i  potenciar la cultura i algú decideix no omplir més el cap de pardals a la gent, en un parell de generacions podrem viure com uns senyors i com unes senyores.

Ens en sortirem.

N’estic segur.  



Comentaris: 3
  • El capital només es un instrument i depén de l'ús que s'en fa..
    Ferran | dissabte, 31 de desembre de 2011 | 19:03h
    Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol tindrien que saber que no estem a soles i no es pot planificar com una illa o oasis intern al marge de un món cada vegada més global, doncs a Europa i occident molt menys encara.

    Crisi o desacceleració? Economia real o més especulativa i artificiosa?

    La crisi pot ser com unes corves perilloses que hi ha que superar

    en les que entrem a un ritme no adient

    i massa accelerat sostingut des de fa temps

    les esquerres diuen que encara n'hi ha que accelerar molt més

    per tractar de passar aquestes curves quan abans millor,

    altres diuen que el important no és passar les curves

    el més important és el com, cal desaccelerar per a salvarles

    i aixi tractar de evitar estampar-se amb un colp més violent encara

    per tant cal desacelerar davant aquestes corves

    i tractar de recuperar un ritme més sostenible.


    De la dita espanyola que diu, 'ves despacio, que tengo prisa'.

    Davant l'augment progressiu de la globalitat 

    hi ha que crear unes condicions més favorables per a sortir de la crisi

    apostant per una economia més productiva, diversificada i sostenible

    només els que viuen del deuter i les finances com Walt Street entre altres 

    als Estats Units i el centre financer de la City de Londres és poden 

    beneficiar a curt plaç de la crisi 

    i aquesta acceleració excessiva desequilibrant sense tò, ni sò.

    com només els soterradors i funeràries

    és beneficien de la mort dels altres.


    Com els pirates de abans però molt més evolucionats ...

    Walt Street entre altres als Estats Units i la City de Londres que en bona 

    part han dominat les finances mundials com a grans voltors carronyaires 

    que no només en viuen, si més bé també intentent procrurar-la quan cal.


    Sense matar el missatger.


    És molt fàcil tirar la culpa als instruments financers i els bancs.

    I no voler assenyalar el mal l'ús i abús que s'en fa, per corregir-ho.

    El sistema financer i els bancs només són un instrument financer.

    I com a tot, invent, instrument o eina depèn de l'ús que s'en fa.

    Qüestió que val tanmateix per a Europa.
  • Sí...
    Xavier| Adreça electrònica | dijous, 3 de novembre de 2011 | 20:55h

    m' agrada aquest enfoc. Em cansa el discurs de: "tots els polítics són..." "la classe política és...", perquè, tots tenim la nostra part de responsabilitat. No he comprat mai iogurs de sabors variats, però sí desnatats :) No sé si, a partir d´ara, m' hauré d' aconformar amb els naturals?

    Venga, una abraçada!

    Xavier

    PD: Em va emocionar el discurs de l' Oriol Junqueras, tot i que, anyoro el Carod :)

    • Hola company
      Rafel Molina | divendres, 4 de novembre de 2011 | 09:51h
      Gràcies pel comentari. Em sembla que sí que una mica tendim a fer culpables els altres, en comptes de mirar cadascú la seva actuació. La foto que il·lustra l'article ja té la intenció d'aclarir el tema.
      L'Oriol Junqueras també és bo, tot i que parlant dificilment arribarà al nivell del Carod.

      Ja veurem com es va acatxapant el tema de les eleccions.

      Ciao.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats