Ramon Erra |
dijous, 3 de novembre de 2011 | 19:02h
Dius Perú i què dius? Què seria per a molta gent el Perú? Blancos, Cholos, Serranos, Costaneros, Negros, Indios. L'imperi Inca. El barri burgès de Miraflores, a Lima, amb els seus nens de casa bona, les seves noies d'escola de monges, els cotxes esportius, el mambo. I un tal Mario Vargas Llosa...
El tal Mario Vargas Llosa potser es mereixia el premi Nobel de literatura que li van donar l'any passat -o fa dos anys, el temps vola!-, sobretot perquè és un escriptor que experimenta amb tot, que inventa, que l'encerta molt. Que a vegades la caga, però poc. El grup i l'individu. La reproducció dels models socials. L'individu i la seva màscara. Un lèxic deliciosament, i dificultosament, dialectal. Barreja, provatura, anar i venir de veus i narradors, de temps i persones verbals. Després hi ha les obres que ell sempre diu que li han obert algun camí, que les té de referència. Entre d'altres, aquestes tres: Tirant lo blanc, Madame Bovary i Absalom, Absalom! Semblen cartes que no lliguen. Amb més raó, doncs, hem de pensar que hi ha un fil que les connecta i que algú l'ha seguit (realisme, mostrar un món en la seva totalitat, distanciament entre autor i narració, etc.) La literatura de Mario Vargas Llosa no és cap broma. Una altra cosa és què pensem de les opinions del personatge, però això és més vell que l'anar a peu, això de discrepar molt fort amb autors que ens agraden.
academic writing services
Ja dic: jo no sabria com dir-ho, però hi ha qui ho diu molt bé i ho demostra amb papers.
Il faut faire toujours attention !