desficiosa |
dijous, 3 de novembre de 2011 | 12:19h
Quan era xicoteta i anava de visita a casa ma uela, m'encisava llegir-me les revistes que ella comprava: Lecturas, Semana o Diez Minutos segons li pegara cada setmana, i el Pronto, que aquest sí que el tenia sempre abonat.
A més dels reportatges cutres i els consultoris que tenia (qui diga que mai ha llegit els consultoris d'aquestes revistes és un mentider!), a mi em fascinaven unes pàgines que crec recordar que es titulaven 'Ver para creer', i que contenien diverses fotos comentades en subapartats que es deien 'Para reir', 'Para gritar', 'Para llorar'...
Doncs bé, la setmana passada, de visita a València, me'n va passar una que encara no sé en quina d'aquestes seccions ficaria:
Conversa informal amb una mestra de primària que, entre altres assignatures, ensenya valencià a xiquets d'11 i 12 anys. I em pregunta: "¿Y ya te aclaras en Barcelona con el catalán? Porque bueno, claro, tú hablas valenciano, pero lo mismo no es, que yo fui una vez y a mí me costaba entenderlo".
Encara no sé què li hauria d'haver contestat, en aquell moment només em va eixir un tímid 'sí, sí' fruit de l'estat de shock...
A mi, com ja he dit en un altre comentari, em va costar uns 3 mesos per entendre el sollèric (i he de dir que de les variants idiomàtiques, la que més m'agrada és la mallorquina, "genere" femení).
Respecte al francès, faci una prova: vagi a la Bretanya "profunda" i digui'm el què comprèn... No sempre la no-compressió d'un idioma és degut a "la poca cultura" o a una hipotètica ment tancada del receptor... També pot ser que cada idioma té unes variants que no sempre són del tot inteligibles (i encara menys a l'hora del parlar) pels receptors.
Sempre m'ha intrigat la "facilitat" que ténen alguns catalanoparlants en entendre TOT "a la primera, i sense haver estudiat occità" el què diuen els occitans quan parlen la seva llengua.
Atentament, i feliç dissabte
A tot arreu hi ha expressions i paraules diferents. Són coses que no sols passen amb el català (som rars però no tant). Per exemple si vas a l'Argentina i dius "coger" et miren malament.
Jo soc de Barcelona i quan vaig anar a viure a Girona no sabia què volia dir "fressa" (soroll). Ah! "Cubu" es diu galleda, company valencià. I granera també ho diuen a Lleida.
El més al·lucinant d'aquests valencians que no volen ni sentir a parlar del català és que t'ho diuen en castellà i es queden tan amples ...
:)
Atentament