ALGUNS TERMES DE LA LLENGUA DEL VI
A Barcelona, hi ha qui com Vila Viniteca, que anuncia l´arribada de “los vinos nuevos”. Aquestes notes, doncs, no van adreçades a gent que , de forma manifesta, menysprea la llengua del país, perquè no els importa: malgrat que vi i terra (i llengua van units). Això de “vino nuevo”, altrament, correspon a una entitat jueva sectària (en el sentit de minoritària) com podeu comprovar a Internet. Si ens decidim per l´espanyol,- perquè dir “vi novell”, concepte poc traduïble , deu fer pagès- com a mínim utilitzem-lo bé. En aquesta llengua, s’ hi assembla, parcialment, el concepte de “vino de cosechero” (que no s’ ha de confondre, com se sol fer, amb vi jove). El terme de “vi novell”, mot més antic que el de Beuajolais,conceptualment un vi similar, ja és utilitzat al s. XIII per Arnau de Vilanova, metge i dietista. Aquesta és la gent, per cert, que sol treballar a les emissores de la Corpo, infestant el català- que no coneixen i menyspreen- amb termes com els següents, i que hi sentim regularment:
“A granel”: al detall.
-“Ahilado”: enflaquit.
-“Al por mayor”: a dojo.
-Aroma: en català és una forma femenina.
-“Barrica”. Un termes sentit constantment a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. No recollit al DIEC2. Tenim també bota, bocoi.
-“Bodega”. És l´espai interior d’ una nau per a posar-hi mercaderies. El funcionari lingüístic gros de Catalunya Ràdio deu ignorar la precisa paraula- ben viva fora de Barcelona- celler, que també té l´anglès i el francès.
-“Catar”, “cata”. Una cata és una exploració arqueològica subterrània. Cal dir “tastar”, un nom preciós que compartim amb el francès i l´anglès.
-“Chambrear”, “chambrer” (terme francès): atemperar, cambrejar.
-“Cru”: terme francès; es tradueix per “crescut”, no per cru en el sentit de no cuit!
-“Dulzón”: dolçàs.
-“Espuma”, espumós: també tenim escuma, escumós.
-“Hollejo”. Pell, pellofa
-“ Jarrear: trasbalsar, decantar
-“Marchand de vins” (francès) vinater
“Muscat” (francès), moscatell. No obstant, la forma muscat (o moscat) és corrent a la Catalunya Nord.
-“Oporto”: porto.
-“Orujo”: brisa, marc (aiguardent)
“Pago” vi de “pago”, etc): pac, clos
-“Pellejo”: pellofa.
-“Provar” un vi. Cal dir, “tastar”. Només ens emprovem un vestit.
-Retrogust: terme no recollit al DIEC2, però és necessari.
-“Rubí”: robí.
-“Sacatapos”: llevataps.
“Siropós”: xaropós, de xarop.
-Sommelier: deixem-lo tal com és, i no imposem l´espanyol sumiller. De fet el nom francès procedeix del català- de somerada, carga de vins que una somera duia al celler- , tot i que aquest ofici, en els bells textos medievals sobre vins (que són els primers d’ Europa; per exemple el Libre del coc de Mestre Robert, del s. XV, apareix com a “coper”).
-“Talle”: tija de la copa.
-“Tempranillo”: ull de llebre.
“Terroir”, terme francès: terrer, sól; vi de la terra
-“Tolva”: en català, tremuja.
-“Tosco”: bast.
-“Umbral”: llindar.
-Vi de postres; postres és una forma femenina.
Finalment, tenim una forma catalana tradicional del “Pedro Ximenez”: Pero Ximenes (o Ximenis), tot i que no cal cas fialr tan prim.
“Caldo” es pot traduir per bon vi, vi de qualitat. Podem traduir el col.loquial “pinard” (francès) per xarop de pàmpol, xarel.lo, mam, vinassa etc.
