En el darrer Ple de l’Ajuntament
de Manresa es van demanar explicacions sobre dues qüestions ben concretes: una,
l’estat d’execució del projecte d’habitatges, aparcament i espai públic de les
Escodines, segurament el de més volum econòmic de tots els que estan (estaven)
en marxa a la ciutat (tampoc
costa gaire, és cert). Ho vam preguntar tot i sabent-ne una part de la
resposta: està completament aturat, però esperant sentir aclariments i
solucions. La resposta del regidor del tema va ser sorprenent, va tirar pilotes
fora i no va reconèixer la gravetat de la situació. Finalment, la pressió dels
mitjans de comunicació i l’evidència dels fets va permetre esbrinar que la
feina s’havia aturat perquè FORUM (l’Ajuntament) no havia fet efectius uns
pagarés per valor d’1.3 milions d’euros signats per l’anterior equip de govern
pocs dies després de les eleccions. L’altre pregunta tenia a veure amb l’anomenada relació de baixes
d’obligacions i drets reconeguts, que són totes aquelles factures o subvencions
que l’Ajuntament renuncia a pagar o a cobrar, entre elles, més de 800.000 euros
del Pla de barris que no arribaran perquè alguna cosa es va fer malament en els
projectes que els justificaven. Sorprenentment, un altre cop, el Regidor
d’hisenda no va saber detallar de quines actuacions es tractava ni perquè es
deixàva de percebre aquesta quantitat. Aquestes qüestions i d’altres, com la
càrrega econòmica que suposarà l’Ateneu de les Bases, un equipament excel.lent
però que les finances municipals no està en condicions d’afrontar, deutes
diversos acumulats a partir de càlculs erronis fets els darrers anys o les
conseqüències d’unes obres mal planificades i mal executades al casal de les
Escodnies, no són responsabilitat del govern que tenim ara sinó dels anteriors,
amb el PSC, ERC i ICV, segur que ho recordeu.
Perquè, doncs, els actuals
gestors de la Casa Gran renuncien a traslladar la responsabilitat en els que
s’asseien a les seves cadires fa encara no mig any? Perquè tanta
condescendència? La resposta la vam poder intuir en aquell mateix ple, en el
debat sobre ordenances municipals menys cruent dels darrers anys i en una
oposició extremadament dòcil en temes d’àmbit local (en qüestions de
competència superior el to és ben diferent, venen eleccions). Sembla que hi ha
un pacte tàcit entre uns i altres, entre CiU i les restes del tripartit: Uns no
retreuen errors del passat i els altres els deixen manar amb tranquil·litat.
És cert que ni el revengisme ni la oposició destructiva no són la millor eina per solucionar problemes, ara bé, el què no tampoc ens farà sortir del pou on som és que la gent que ens dediquem més o menys a la política juguem a tapar-nos les vergonyes els uns als altres, a fer pinya corporativa i a donar una falsa sensació de normalitat. Cal, més que mai, que es digui tot, que es reconeguin errors greus i gravíssims, que s’expliqui perquè hem arribat fins aquí, que s’exigeixin decisions valentes, que es planti cara als lobbys paralitzants de tota la vida, que es trenquin inèrcies de massa anys i que es plantegin solucions potents a problemes vells i nous. Que es faci política, en definitiva.
