Per Joan LLadóDiumenge uns quants vam quedar per fer carretera el dia de Tots Sants. Vam proposar d'anar cap el Montseny i per fer-ho extensiu a tota la colla, en Manel va escriure un mail. En fer-ho, li va mancar un xic de cura, ja que hi va posar que calia dur entrepà. No us podeu ni imaginar què va escriure! Però que no sabíeu que hi anava el pastor, com diu en Llenya? El Pastor, entre d'altres, també ha de fer content tot el ramat. I a més, què us pensàveu, que per dur entrepà no es pararia a esmorzar? Ai senyor... El dia de difunts perdem la personalitat, potser?
En fi, en Manel, l'Oriol i un servidor hem sortit de la plaça a les set i escaig minuts per passar primer el Collet, travessar Llinars per la via Romana després i encarar Palautordera per escalar el Collformic en un dia molt emboirat i ennubolat que no estava pas previst, em sembla.
No ens hem aturat al coll per no agafar fred tot baixant, ho ferem a Centelles abans de la segona pujada. Passem El Brull, Seva i, a Tona, prenem l'autovia fins a Centelles. Ens trobem tots els bars del poble tancats tret d'una granja amb no gaire bona pinta pel que fa la decoració i la neteja. Hi entrem. No sabem si la concurrència és perquè no hi ha altres opcions o perquè altres valors els qualifiquen. És regentada per uns xinesos que ens atenen molt amable i eficientment.
Enfilem cap a Sant Martí de Centelles i després trenquem per la pista de Sant Miquel del Fai on ens creuem amb un reguitzell de ciclistes que pugen de cara. Deixem meravellar l'Oriol amb l'espectacle del santuari als peus i seguim cap a Sant Feliu de Codines per l'agradable carretera que flanqueja el Fitó.
Ens deixem anar per la carretera de Bigues i Riells. Arribant a baix, observem que acaba de ploure i a l'Ametlla ens mullem el cul amb les esquitxades de les rodes.
Llerona i Marata. Tranquil·litat. A la carretera de Granollers s'acaba la pau. Pren la iniciativa l'Oriol que li fot apretada fins a la Roca. Mentre ens recuperem per pujar Parpers, ens passa un agosarat ciclista. El deixem fer fins que la carretera es comença a enfilar i l'Oriol, quan el veu baixar el ritme, li fot candela. En Manel li va al darrere. Les meves cames, per avui, ja en tenen prou.
Quan l'abasten, el xicot no es deixa intimidar i els segueix a roda. Finalment l'Oriol fa un derrapatge per ensenyar les credencials.
Bons pedals,
Joan
Distància recorreguda: 140 km.
Desnivell + acum: 1.997 m.
Les quatre fotos: cliqueu aquí.
No ens hem aturat al coll per no agafar fred tot baixant, ho ferem a Centelles abans de la segona pujada. Passem El Brull, Seva i, a Tona, prenem l'autovia fins a Centelles. Ens trobem tots els bars del poble tancats tret d'una granja amb no gaire bona pinta pel que fa la decoració i la neteja. Hi entrem. No sabem si la concurrència és perquè no hi ha altres opcions o perquè altres valors els qualifiquen. És regentada per uns xinesos que ens atenen molt amable i eficientment.
Enfilem cap a Sant Martí de Centelles i després trenquem per la pista de Sant Miquel del Fai on ens creuem amb un reguitzell de ciclistes que pugen de cara. Deixem meravellar l'Oriol amb l'espectacle del santuari als peus i seguim cap a Sant Feliu de Codines per l'agradable carretera que flanqueja el Fitó.
Ens deixem anar per la carretera de Bigues i Riells. Arribant a baix, observem que acaba de ploure i a l'Ametlla ens mullem el cul amb les esquitxades de les rodes.
Llerona i Marata. Tranquil·litat. A la carretera de Granollers s'acaba la pau. Pren la iniciativa l'Oriol que li fot apretada fins a la Roca. Mentre ens recuperem per pujar Parpers, ens passa un agosarat ciclista. El deixem fer fins que la carretera es comença a enfilar i l'Oriol, quan el veu baixar el ritme, li fot candela. En Manel li va al darrere. Les meves cames, per avui, ja en tenen prou.
Quan l'abasten, el xicot no es deixa intimidar i els segueix a roda. Finalment l'Oriol fa un derrapatge per ensenyar les credencials.
Bons pedals,
Joan
Distància recorreguda: 140 km.
Desnivell + acum: 1.997 m.
Les quatre fotos: cliqueu aquí.
Sort que en Manel va escriure el mail, tan sols de llegir-lo vaig agafar por, primer per el recorregut i després per la companyia, que tot i que us estimo molt, crec que va ser millor deixar-vos fer. I quin encert de no venir, després de llegir la crònica, i després de la quilometrada encara teníeu esma de picar a la clientela.
Jo també vaig sortir, la meva ruta va ésser del tot línia blanca sense al.licients, doncs vaig enfilar per la carretera de mata fins Arenys de Munt,Vallgorguina, Sant Celoni, i després fins a Tordera per tornar per la N-II... sense comentaris, la meva distracció era saber quants ciclistes m'ha avançarien i quants deixaria enrere. Al final vaig "guanyar" 11 a 3. Ja veieu que estava molt distret... puta línia blanca.
Vaig invertir amb parada inclosa a Tordera a menjar l'entrapà 4 hores.