Hi ha gent que porta anys treballant en organitzacions sense afany de lucre sense cobrar un duro i que no va donant lliçons a ningú. Que té grans bases de dades on té clar l'ètica de respectar a la gent. Si la gent s'apunta per rebre informació d'una cosa, se li envia aquesta informació. No se li envien d'altres, ni es passen les adreces a ningú més. I quan es donen de baixa les adreces se suprimeixen, ho digui una llei o no. O si s'han apuntat per un esdeveniment, un cop s'acaba aquest esdeveniment, les adreces se suprimeixen sense que calgui demanar-ho.
És l'ètica de respectar a la gent. De no fer als altres el que no vols que et facin a tu.
El color del dinero
A Triodos Bank no tenen aquests principis, aquesta ètica que dirien. Com ja vaig explicar al bloc, em vaig donar de baixa de Triodos Bank a l'agost. Doncs bé, aquesta setmana he rebut a casa la seva revista El Color del Dinero. En-español-por-supuesto, per què l'ètica de la militància lingüística sí que la tenen.
Però a veure, no m'hi vaig donar de baixa?!
Ara alguns pensaran que la llei no hi obliga. La llei no obliga a tenir ètica i ells bé que la tenen. I la llei obliga a què els clients catalans tinguin les coses en català, i ells bé que no la respecten. És a dir, que hom pot complir, incomplir i anar més enllà d'una llei si vol, i a més impunement.
Triodos Bank, que va donant lliçons d'ètica, i els seus fanboys, després va i resulta que es comporten com un vulgar spammer.
La revista ha anat directament a la brossa. De paper per reciclar, que això ho faig a casa des que era ben petit. Ara bé, no deixa de ser un comportament antiecològic i malbaratador de calers dels clients de Triodos Banks i de tothom: fer una revista (paper, tinta, energia), tranportar-la (energia, benzina...) perquè arribi a una casa i vagi directament a les escombreries (temps, transport, energia al reciclar...).
Una mica de responsabilitat social i ecològica, si us plau. No cal ètica.
Joan Melé a TV3: ells tenen la raó, el client s'equivoca
Entrevista als Matins, atenció al que es diu a partir del minut 23:10 sobre el català:
L'ètica de dir veritats a mitges
Joan Melé tornar a mentir (o dir veritats a mitges) quan diu les coses estan en català. Mentida. Ni el web, ni els avisos, ni la revista, ni l'atenció telefònica. I el que tenen en català, ple de faltes, denotant l'interès que hi tenen. Ni revisar-ho per un corrector professional. Fa més de 5 anys que són a Catalunya.
L'ètica de l'existència de persones (llengües) de primera i persones (llengües) de segona
Joan Melé torna a lligar l'existència del web en català a què estigui en basc i gallec. I per què no van lligar l'existència del web en espanyol a l'existència del català, basc i gallec? O és que hi ha persones de primera (castellanoparlants) i persones de segona (catalanoparlants)? Quina ètica de pa sucat amb oli és aquesta?
Triodos Bank té la raó, els clients no
Joan Melé a l'entrevista i sobre el català torna a mostrar la prepotència de qui té la raó i pensa que els equivocats són els altres. Res d'humilitat. Posa excuses de mal pagador, dóna explicacions de per què les coses no són en català, però cap mea culpa. Ells tenen la raó i els clients i ex-clients que s'han queixat estan equivocats.
L'exigència ètica
D'igual manera, sembla ser que a Triodos Bank coneixen perfectament l'ètica dels seus ex-clients. Diu que hem de tenir la mateixa exigència ètica que tenim amb Triodos Bank amb la resta de Caixes.
Per començar, jo tindré l'exigència ètica que vulgui amb qui vulgui. Se'n diu llibertat, li agradi o no. Segon, demanar les coses en català no és una qüestió ètica (únicament), és una qüestió legal. Tercer, de quina ètica estem parlant? De la de l'obra social de les caixes que ha fet infinitament més feina cap als desafavorits a Catalunya?
L'ètica de la dació per hipoteca: abans els interessos del banc que les persones, curiosa ètica
El senyor Joan Melé es posiciona en contra de la dació per hipoteca. Restringiria encara més els crèdits, diu. És a dir, pensa en els interessos dels bancs més que no pas en les persones. Quina ètica és aquesta? Li recomano que vagi a un desnonament, a veure que li sembla.
Oblida, no sé si intencionadamanet o no, que la dació ja existeix en diversos estats, com als EUA.
També curiosa l'ètica dient que és l'estat qui n'ha de comprar els habitatges. És a dir, tots els ciutadans. D'això se'n diu externalitzar les pèrdues. Externalitzem també els guanys del Triodos Bank?
Afegeixo: també curiós quan diu que no pot ser que una persona demani un crèdit, i si no pot pagar torna el producte que ha comprat. Això és fer trampa o no ser un professional. Però a veure, no es tracta que els bancs t'avaluen per saber si pots pagar o no? És que Triodos Bank dóna crèdits a qualsevol?
Això és una ètica tramposa. Es prioritza els interessos propis del banc als interessos generals de la societat. És legítim, però després que no vinguin donant lliçons d'ètica al personal.
PD: i ja no comento quan diu això de regió per Catalunya.
És l'ètica de respectar a la gent. De no fer als altres el que no vols que et facin a tu.
El color del dinero
A Triodos Bank no tenen aquests principis, aquesta ètica que dirien. Com ja vaig explicar al bloc, em vaig donar de baixa de Triodos Bank a l'agost. Doncs bé, aquesta setmana he rebut a casa la seva revista El Color del Dinero. En-español-por-supuesto, per què l'ètica de la militància lingüística sí que la tenen.
Però a veure, no m'hi vaig donar de baixa?!
Ara alguns pensaran que la llei no hi obliga. La llei no obliga a tenir ètica i ells bé que la tenen. I la llei obliga a què els clients catalans tinguin les coses en català, i ells bé que no la respecten. És a dir, que hom pot complir, incomplir i anar més enllà d'una llei si vol, i a més impunement.
Triodos Bank, que va donant lliçons d'ètica, i els seus fanboys, després va i resulta que es comporten com un vulgar spammer.
La revista ha anat directament a la brossa. De paper per reciclar, que això ho faig a casa des que era ben petit. Ara bé, no deixa de ser un comportament antiecològic i malbaratador de calers dels clients de Triodos Banks i de tothom: fer una revista (paper, tinta, energia), tranportar-la (energia, benzina...) perquè arribi a una casa i vagi directament a les escombreries (temps, transport, energia al reciclar...).
Una mica de responsabilitat social i ecològica, si us plau. No cal ètica.
Joan Melé a TV3: ells tenen la raó, el client s'equivoca
Entrevista als Matins, atenció al que es diu a partir del minut 23:10 sobre el català:
L'ètica de dir veritats a mitges
Joan Melé tornar a mentir (o dir veritats a mitges) quan diu les coses estan en català. Mentida. Ni el web, ni els avisos, ni la revista, ni l'atenció telefònica. I el que tenen en català, ple de faltes, denotant l'interès que hi tenen. Ni revisar-ho per un corrector professional. Fa més de 5 anys que són a Catalunya.
L'ètica de l'existència de persones (llengües) de primera i persones (llengües) de segona
Joan Melé torna a lligar l'existència del web en català a què estigui en basc i gallec. I per què no van lligar l'existència del web en espanyol a l'existència del català, basc i gallec? O és que hi ha persones de primera (castellanoparlants) i persones de segona (catalanoparlants)? Quina ètica de pa sucat amb oli és aquesta?
Triodos Bank té la raó, els clients no
Joan Melé a l'entrevista i sobre el català torna a mostrar la prepotència de qui té la raó i pensa que els equivocats són els altres. Res d'humilitat. Posa excuses de mal pagador, dóna explicacions de per què les coses no són en català, però cap mea culpa. Ells tenen la raó i els clients i ex-clients que s'han queixat estan equivocats.
L'exigència ètica
D'igual manera, sembla ser que a Triodos Bank coneixen perfectament l'ètica dels seus ex-clients. Diu que hem de tenir la mateixa exigència ètica que tenim amb Triodos Bank amb la resta de Caixes.
Per començar, jo tindré l'exigència ètica que vulgui amb qui vulgui. Se'n diu llibertat, li agradi o no. Segon, demanar les coses en català no és una qüestió ètica (únicament), és una qüestió legal. Tercer, de quina ètica estem parlant? De la de l'obra social de les caixes que ha fet infinitament més feina cap als desafavorits a Catalunya?
L'ètica de la dació per hipoteca: abans els interessos del banc que les persones, curiosa ètica
El senyor Joan Melé es posiciona en contra de la dació per hipoteca. Restringiria encara més els crèdits, diu. És a dir, pensa en els interessos dels bancs més que no pas en les persones. Quina ètica és aquesta? Li recomano que vagi a un desnonament, a veure que li sembla.
Oblida, no sé si intencionadamanet o no, que la dació ja existeix en diversos estats, com als EUA.
També curiosa l'ètica dient que és l'estat qui n'ha de comprar els habitatges. És a dir, tots els ciutadans. D'això se'n diu externalitzar les pèrdues. Externalitzem també els guanys del Triodos Bank?
Afegeixo: també curiós quan diu que no pot ser que una persona demani un crèdit, i si no pot pagar torna el producte que ha comprat. Això és fer trampa o no ser un professional. Però a veure, no es tracta que els bancs t'avaluen per saber si pots pagar o no? És que Triodos Bank dóna crèdits a qualsevol?
Això és una ètica tramposa. Es prioritza els interessos propis del banc als interessos generals de la societat. És legítim, però després que no vinguin donant lliçons d'ètica al personal.
PD: i ja no comento quan diu això de regió per Catalunya.
Ells es venen per eixa part. Probablement seran més ètics i sostenibles que altres bancs. Però són un banc al cap i a la fi.
El seu error és autoanomenar-se «ètics i sostenibles». Perquè l'ètica i la sostenibilitat són coses culturals que depenen d'on estiga un. I entenc que totes les crítiques del Marc i dels altres van per ací. Com pot autoanomenar-se ètic un banc que menysprea la llengua del seus clients?
Dit això. Què més criticaríeu de Triodos Bank? Entenc que el que vos fot és que aquesta gent «juga» a ser ètic mentre que la resta de bancs que porten anys i panys a Catalunya [BBVA, Santander, Banesto, ING, etc.] no mostren cap menyspreu cap el català, sinó que l'ignoren directament. No estan en català i mai posaran les seues web en català (per cert, he descobert que Bankia té la seua web en valencià! mwhahhahaa).
Triodos diu que sí que la posarà en català. Ja vorem si ho fan o no.
Entenc que mentrestant és millor anar amb els que obertament ja ens han dit que el català per ells no existeix o bé amb aquells que ja porten molt de temps en català.
L'ètica és un ventall molt gran. Ningú no és 100% ètic, i menys encara un banc. Probablement Triodos hauria de canviar-se l'eslogan per evitar-se aquest tipus de crítiques.
Estalvis: bons d'Abacus
Varies de les persones amb qui discutia tenien els diners a Triodos, y altres deien que els pensaven posar. De cap d'ells va sortir en cap moment la mínima crítica al fet que Triodos no tingui el web en català. I això que alguns d'ells podriem dir que eren catalanistes. Tot el contrari, em deien que això no era prioritari. Que no és prioritari ens ha quedat clar després de 5 anys. Com si fer banca ètica i tenir una web en català fossin coses excloents.
No critiquis a Triodos Bank, són banca ètica i això els fa incriticables. No cometen errors ni tenen actituds equivocades, simplemen prioritzen
Salutacions