Respecto en Gerard Quintana, tinc clar que ell no és l'"enemic", però no entenc que no sigui capaç d'estimar la nostra llengua.
No entenc que no vulgui que els seus fills siguin catalans. No entenc que els negui l'oportunitat d'arrelar-se al país.
Crec que s'equivoca, ho sap i no és capaç de canviar-ho. Crec que no és un bon pare i també ho sap i no vol canviar-ho per no perdre la seva pròpia "llibertat" que ell l'entén com absència de compromís.
Aquesta seria la paraula que potser li diriem per aquí baix,al sud català. No conec tota la història , però he sentit tocar campanes. També es fa anar la paraula "tocacampanes"per a alguns. Tot i així, la seva contribució a la música actual feta en català no deixa de tenir la seva importància. Un personatge contradictori, doncs, fill d'un país que també ho és bastant. Salutacions.
Ramon.
Salutacions.
Una abraçada des del nord.
*Carme